Para las sociedades del Antiguo Régimen, profundamente sacralizadas y dependientes del medio natural, salvaguardar las cosechas era una cuestión de vital importancia. Más allá del indudable fervor religioso que impulsase a aquellas personas a la realización de preces, en esas oraciones les iba la subsistencia. De ahí, la importancia que tuvieron los conjuratorios o comunidors, en catalán, aunque también esconjuraderos en tierras aragonesas o conjuraderos en Castilla, Valencia o Murcia. Estas modestas “arquitecturas del conjuro”, que hoy nos pasan desapercibidas, fueron espacios donde elevar las plegarias ante la amenaza de las tempestades.
Per a les societats de l’Antic Règim, profundament sacralitzades i dependents del medi natural, salvaguardar les collites era una qüestió de vital importància. Més enllà de l’indubtable fervor religiós que impulsés aquelles persones a la realització de precs, en aquelles oracions els hi anava la subsistència. D’aquí, la importància que tingueren els “conjuratorios” o “comunidors” en català, encara que també “esconjuraderos” en terres aragoneses o “conjuraderos” en Castella, València o Múrcia. Estes modestes “arquitectures del conjur”, que avui ens passen desapercebudes, van ser espais on alçar els precs davant l’amenaça de les tempestes.
For the societies in the Old Regime, deeply sacralised and dependant on nature, to keep harvests safe had a crucial importance. Apart from the doubtless religious feelings leading their devotion, these prayers were the key to their subsistence. That is the reason why conjuratories or “comunidors” in Catalan, were so important in Aragonese lands or “conjuraderos” en Castilla, Valencia o Murcia. These modest “conjuratory architectures”, that seem to be unnoticed nowadays, were spaces to raise prayers in the face of threats of severe weather.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados