Prensa pedagógica y Escuela Nueva a inicios del s. XX: El Diari de Vilamar

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

##plugins.themes.bootstrap3.article.sidebar##

Cabas2507
Publicado 15-06-2021
Jordi Brasó Rius Gabriel Díaz Cobos

Resumen

El análisis del pasado desde diferentes puntos de vista es esencial para reconstruir un momento y una época. En esta idea y guiados por los estudios teóricos que tratan los modelos educativos de inicios del s. XX, el objeto de estudio del presente artículo es el Diari de Vilamar. Concretamente se sintetiza y analiza esta publicación escolar de la colonia de Calafell (Cataluña) con la finalidad de comprender el modelo pedagógico que Pere Vergés instauró en verano de 1922. La metodología utilizada se ha basado en el análisis hermenéutico de la publicación. Estas fuentes primarias vienen reforzadas y contextualizadas por todo un conjunto de estudios relacionados con la escuela en este período y, concretamente, la pedagogía del pedagogo Vergés. A la vez, las fuen-tes actuales permiten ayudar a esta descripción. Los resultados permiten corroborar el modelo de autonomía, iniciativa, de democracia, de cultura y de belleza que había en esta colonia escolar. Asimismo, la propia publicación es una muestra de innovación pedagógica docente, aplicable a modelos actuales.

Cómo citar

Brasó Rius, J. ., & Díaz Cobos, G. . (2021). Prensa pedagógica y Escuela Nueva a inicios del s. XX: El Diari de Vilamar. Cabás. Revista Internacional Sobre Patrimonio Histórico-Educativo, (25), 159–176. https://doi.org/10.35072/CABAS.2021.33.78.008 (Original work published 21 de diciembre de 2023)
Abstract 18 | Cabas2507 Downloads 14

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Keywords

Escuela del Mar, Pere Vergés, Prensa pedagógica, Escuela Activa, Competencias

References
Almendros, H. (1933). La imprenta en la escuela. Madrid: Revista de Pedagogía.
Althusser, L. (1974). Escritos. Barcelona: Laia.
Arderiu, M.; Brasó, J. (2019). La formación del profesorado: Programar por competencias a partir de casos reales. Propuesta para el ámbito de la educación física. (2019) IRED. International Conference of Research in Education, 4-5 nov, 2019. Barcelona: Universidad de Barcelona. Pg 40-48.
Arderiu M.; Brasó, J. (2019). La FP dual intensiva en el CFGS de enseñanza y animación socio-deportiva: un possible modelo de éxito. IRED. International Conference of Research in Educa-tion, 4-5 nov, 2019. Barcelona: Universidad de Barcelona pg: 32-40
Brasó, J. (2015) Thomas Arnold, Pere Vergés i els jocs organitzats. Els escacs, un projecte educatiu a l’Escola del Mar. Temps d’Educació, 49, 135-163.
Brasó, J. (2017a) El Diari de Vilamar (1922). Edició facsímil. Barcelona: Universitat de Barce-lona.
Brasó, J. (2017b) El joc, un element clau per la història de la renovación pedagògica. Tesi docto-ral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
Brasó, J. (2017c). Historia y pedagogía de la Escuela del Mar (1922-1938). Estudio icónico-her-menéutico. Historia Social y Educación, 6(3), 225-260.
Brasó, J. (2019) Pere Vergés Farrés (1896-1970): un pedagogo de la competición ludicodeportiva. Apunts: Educació física i esports, 137, 11-16. Doi: https://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2019/3).137.01
Brasó, J.; Arderiu, M. (2020) Herramientas tecnológicas para el seguimiento del alumnado en la FP dual. Revista prácticum, 4(2), 77-94. doi.org/10.37042/practicum.2019.4.2.5
Brasó, J.; Escriu, S. (2019) Possibilitats del joc i l’esport per reformar la societat. Perspectiva Escolar, 405, p. 6-11.
Brasó, J.; Garcia, J. (2019). Semblances entre l’agogé lacedemònia i l’educació neoliberal actual. Reflexions per una educació crítica. Temps d’Educació, 56, 17-36.
Brasó,J.; Torrebadella, X: (2014) El joc del ‘rescat’ a Catalunya. Un projecte educatiu a l’Escola del Mar de Pere Vergés. Temps d’Educació, 47, 191-212.
Brasó, J. Torrebadella, X. (2018) Reflexiones para (re)formular una educación física crítica. RIMCAFD, 18(71), doi: https://doi.org/10.15366/rimcafd2018.71.003
Brasó, J.; Torrebadella, X. (2019a) Democràcia i humanitat a l’escola. Exemple del model peda-gògic del Mestre pere Vergés (1896-1970). Revista Catalana de Pedagogía, 17, 37-56. doi: 10.2436/20.3007.01.137
Brasó, J.; Torrebadella, X. (2019b) La democràcia a l’Escola. Exemple del model pedagògic de Pere Vergés. Hel·loïse, col·loqui internacional, 7, 8, 9 febrer de 2019. Institut d’Estudis Cata-lans - Societat d’Història de l’Educació
Brasó, J.; Torrebadella, X. (2020) Pedagogías comparadas. De la Escuela del Mar (1922) y Pere Vergés a la Escuela 26 de enero (1943) y Enric Gibert. Revista Española de Educación Comparada, 36, 146-179.
Capellán, G. (2000) El problema en la España contemporánea. Krausismo y catolicismo liberal. Ayer, 39, 207-241.
Comas, Barceló, (2019) La prensa pedagógica y la internacionalización de la escuela: la enseñanza en el extranjero a través de El Magisterio Balear (1873-1916). Pp. 453-458. XX Coloquio. His-toria de la Educación, identidades, inernacionalismo, pacifismo y educación (s. XIX y XX). Cultura y prácticas escolares en el siglo XX.
Checa, A. (1989). Aportaciones para un censo de la prensa pedagógica en España IV. Historia de la Educación. Revista interuniversitaria, 8, 343-375.
Checa, A. (2002). Historia de la prensa pedagógica en España. Sevilla: Universidad de Sevilla.
De bat a bat (2010). Revista anual de l’Escola Garbí, 6, 3. Disponible a: https://issuu.com/deba-tabat/docs/debatabat_6 [consulta el 20 de febrero de 2020]
Dewey (1916). Democracy and education. An introduction to the Philosophy of Education. The Macmíllan Company. Editorial LOSADA, S. A. Buenos Aires.
Domènech, S. (2008). Els alumnes de la República. Els grups escolars de l'Ajuntament de Barce-lona. Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat.
Domènech, S. (2009). Els alumnes de la Generalitat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Mon-tserrat.
Escriu, S.; Arderiu, M.; Brasó, J. (2020) Una nova manera de fer dual. La FP dual intensiva: un aprenentatge real i significatiu. Trobada de centres innovadors, Lleida, 22 de gener de 2020. Red social. DIM-EDU. Disponible a: http://dimglobal.ning.com/profiles/blogs/trobadalleida20
Estradera, A. (11 de septiembre de 1922) Perquè som a Vilamar. Diari de Vilamar, 11, p. 2.
Ferrière, A. (1927) La práctica de la escuela activa. Experiencias y orientaciones. Madrid: Fran-cisco Beltran.
Figueras-Ferrer, E. (2014). El valor de la impremta en el Grup Escolar Lluís Vives: una eina al servei de l’educació durant la II República i de la recuperació de la memòria pedagògica. REIRE Revista d'Innovació i Recerca en Educació, 8(1), 50–66. doi:https://doi.org/10.1344/reire2015.8.1814
Freinet, Célestin. (1972). El text lliure. Barcelona: Laie.
Grosvenor, I. (2010) L’àlbum de l’escola: imatges, introspecció i desigualtats. Educació i Història: Revista d’història de l’Educació, 15, 149-164.
Hernández, D. J. (2015). La prensa de los escolares y estudiantes. Su contribución al patrimonio histórico educativo. Salamanca: Universidad de Salamanca.
Hernández, J. L. (2005). El cuaderno escolar "Vilabesos" (1934-1935), del grupo escolar "Buena-ventura Carles Aribau" (San Andrés, Barcelona). Papeles Salamantinos de Educación(4), 261-314.
Hernández, José María; Hernánde, José Luis. (2006). El cuaderno escolar 'Salut' (1935) y la colonia escolar Santa Fe del Montseny (Barcelona). Freinet en España. Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria(25), 601-624.
La Revista Infantil en Barcelona. (1964). Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Biblioteca Central.
Lázaro, L. (1995). Prensa racionalista y educación en España. Valencia: Universidad de Valencia.
Manes, F. (2015). Usar el cerebro: Conocer nuestra mente para vivir mejor. Ediciones Paidós
Ors, E. d’ (1981). Diálogos. Madrid: Taurus.
Tapia, X. (2012). La prensa profesional de magisterio en Cantabria (1869-1936). Revista Cabás. Disponible en: http://revista.muesca.es/articulos8/249-la-prensa-profesional-de-magisterio-en-cantabria-1869-1936 [consulta el 15 de marzo de 2021]
Torrebadella, X. (2017) La militarización de la educación física escolar. Análisis de dos imágenes publicadas en la prensa de Barcelona de principios del siglo XX. Historia Social y de la Edu-cación, 6(1), 78-108.
Tusquets, J. (1973). Pedro Vergés, creador de una civilización escolar democrática y cristiana. Separata de Perspectivas pedagógicas, 31: 327-344.-108
Valls, R. (2007). Historiografía escolar española: siglos XIX-XXI. UNED: Madrid.
Valls, R. (2008). La enseñanza de la historia y textos escolares. Buenos Aires: Libros del Zorzal.
Vergés, P. (1925). Poesies. Barcelona: Dalmau.
Vergés, P. (1930). La Nova amiga. Barcelona: Altés.
Vergés, P. (1932a) La nostra posició pedagògica. Conferència. Barcelona: Art del llibre.
Vergés, P. (1932b) La vida espiritual a Vilamar. Conferència. Barcelona: Ajuntament de Barce-lona.
Vergés, P. (1934) Els escacs a l’Escola del Mar. Garbí, 5, 20-25.
Vergés, P. (1947) Libro de evocaciones (1922-1947) Barcelona: Altés.
Vergés, P. (1957) La Escuela del Mar. Una escuela y una vocación. Barcelona: Escuela del Mar.
Vilanou, C. (1998) La pedagogia de Pere Vergés: un vitalisme espiritualista ludicoestètic. En Pere Vergés i Farrés (1896-1979), González-Agàpito, J. (coord..), Barcelona: Ajuntament de Bar-celona, 79-101.
Vilanou, C. (2008) Eugenio d’Ors y la pedagogía de la obra bien hecha. ESE. Estudios sobre edu-cación, 14, 31-44.
Sección
Artículos