Sobre el caràcter conservador de la cultura popular
-
Llorenç Prats [1]
-
[1] Universitat de Barcelona
Universitat de Barcelona
Barcelona, España
-
- Localización: La cultura popular a debat / coord. por M. Dolors Llopart i Puigpelat, Joan Prat i Carós, Llorenç Prats, 1985, ISBN 84-85403-81-9, págs. 72-80
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
Hi ha, en general, dues maneres de tractar el concepte de cultura popular: 1. Partint de la idea que la cultura popular és la cultura del poble i, per tant, subordinant la definició de cultura popular a la definició de poble (classe, localitat, ètnia) i a la relació que estableix amb el poble (del poble, per al poble). 2. Partint de la idea que la cultura popular és un artifici, la relació del qual amb el poble és postulada a causa de la necessitat mateixa de legitimació de l'artifici. Hom pot objectar que qualsevol concepte és en última instància un artifici i que, per tant, la distinció és superflua. Tanmateix, en tots dos casos les estratègies d'anàlisi i recerca són substancialment diferents En el primer cas hom cerca un col·lectiu humà i un segment de l'activitat cultural als quals hom pugui penjar l'etiqueta de "populars": els pagesos, les minories, les classes subordinades de l'antic règim. S'arbitren uns criteris per distingir, del conjunt d'una societat i d'una cultura històriques donades, un sector el qual hom pugui qualificar de popular, en oposició a un altre que serà necessàriament no popular (culte, dominant, etc). (...).
