Josep Pla und Montaigne: Eine Skizze

• Eberhard Geisler ^[1]
  1. [1] Johannes Gutenberg-Universität
• Localización: Zeitschrift für Katalanistik: Revista d'Estudis Catalans, ISSN-e 2199-7276, ISSN 0932-2221, Nº. 19, 2006, págs. 51-70
• Idioma: alemán
• Títulos paralelos:
  • Josep Pla and Montaigne.: An outline
  • Josep Pla i Montaigne: Un esboç
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    Josep Pla era un gran amant de la literatura francesa. Era Michel de Montaigne qui tenia una importància especial per a ell. Com es pot desprendre d’una declaració de Pla, ell devia al autor dels Essais l’essencial del seu saber filosòfic tant com la capacitat de ponderar i jutjar. El francès era per a ell modèlic com a representant d’una visió de l’home no-ampul∙losa i com a escriptor moralista. En allò que segueix s’examinen tres aspectes més on els dos autors apareixen com a veïns. Es tracta, primerament, de la representació de si mateix tant com de la dificultat simultània amb aquesta, puix que el jo no és sempre present a si mateix i titubeja entre l’autenticitat per un costat, la convenció i el paper social per l’altre. Després, s’enfoca el tema de la inestabilitat de les coses humanes, tan central en Montaigne i estudiat aquí, relatiu a Pla, en el seu conte „Contraban“; el tema es veu contrastat per la constància de certes idees dels dos autors. Finalment es mostra que, si bé els dos autors, respecte a la seva visió de l home, tendeixen cap a la reducció de qualsevol tipus de poder, estableixen, fins un cert punt, un concepte oposat, mitjançant les seves idees de la natura i de la salut (per a Pla, es recorre a la seva confessió de sentir-se deixeble del cinisme antic i al seu ús del verb „badar“).

  • English

    Joseph Pla was a great admirer of French literature. As such, the writer Michel de Montaigne was of particular importance to him. Accordingly, Pla once remarked that he owed a plethora of fundamental philosophical knowledge to the author of Essais, as well as the ability to weigh and judge.

    In Pla’s opinion, the Frenchman was an ideal representative of a nonbombastic view of man and as a moralist. In the following passages, three further relations between the two authors will be reflected upon. To begin with, the depiction of the self and the emerging difficulty with the same phenomenon shall be treated; since the ego is not always present to itself, it vacillates between authenticity on the one hand, and convention and role on the other. Therefore the topic of the instability of human relation stands at the center of Montaigne’s observations as well as of Pla’s, which can evidently be traced in his tale “Contraban”; the theme of instability is counterbalanced by a certain consistency in these authors’ views. At last it demonstrates that both authors tend, with regard to their view of man, towards a policy of power decomposition. Thus they establish, with their understanding of nature and health, an inevitable counterimage (since Pla is defined by a profession towards antique cynicism and its use of the verb “badar”).