La Mediterrània com a viatge, i el viatge com a divagació creativa i experiència de frontera, tot alhora. En els textos que presentem a continuació s’hi recullen algunes de les moltes concepcions de mobilitat de les que és testimoni i impuls la Mediterrània. La vinculació entre ribes paral·leles que evoca Santiago Alba Rico, l’experiència de la frontera des dels ulls de Najat El Hachmi, l’assaig sobre els impediments a la mobilitat cultural de Lara Bourdin, la divagació creativa de la rihla de Pau Catà i les meditacions que inspiren el record d’una circumbal·lació mediterrània d’Uri Costak.
Recull de textos
Santiago Alba Rico
Santiago Alba Rico és escriptor i assagista. Va estudiar Filosofia a la Universitat Complutense de Madrid. Als anys vuitanta va ser guionista del mític programa de televisió La bola de cristal. Ha publicat més d'una vintena de llibres sobre política, filosofia i literatura, així com tres contes per a nens i una obra de teatre. El seu assaig, Las reglas del caos, va ser finalista del premi Anagrama 1995. Des de l'any 1998, viu centrat en el món àrab, i ha traduït al castellà el poeta egipci Naguib Surur i també el novel·lista iraquià Mohammed Jydair. Durant anys ha fet classes de literatura a l'institut Cervantes. Els seus últims llibres són Ser o no ser (un cuerpo) (Seix Barral, 2017), Todo el pasado por delante (Los libros de la catarata, 2017) i Nadie está seguro con un libro en las manos (Catarata, 2018). Col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació com Público, Cuarto Poder, CTXT, Diari ARA o El País, entre d'altres. L'any 2019, sota el títol Última hora, va recollir les seves col·laboracions radiofòniques amb el programa Carne Cruda.
Najat El Hachmi
Najat El Hachmi Buhhu és escriptora. Llicenciada en Filologia àrab per la Universitat de Barcelona, col·labora habitualment a la premsa i a diferents emissores radiofòniques. L’estranyesa de sentir-se part de dos llocs i la seva voluntat d’acostar els dos mons dels quals se sentia part la van portar a escriure el seu primer llibre, Jo també sóc catalana (Columna, 2004). Entre les seves obres de ficció destaquen la seva primera novel·la, L’últim patriarca (Planeta, 2008) que va rebre el Premi Ramon Llull 2008, el Prix Ulysse i va ser finalista del Prix Méditerranée étranger. També és autora de La cazadora de cuerpos (Columna – Planeta, 2011); La filla estrangera (Edicions 62 – Destino, 2015), que va merèixer el Premi BBVA Sant Joan de Novel·la i el Ciutat de Barcelona, i l’exitosa Mare de llet i mel (Edicions 62 – Destino, 2018). La seva obra més recent és un assaig sobre feminisme i Islam, Sempre han parlat per nosaltres (Edicions 62 – Destino, 2019), que ha estat mereixedor de grans elogis de crítica i públic.
Lara Bourdin
Lara Bourdin és escriptora, investigadora i traductora d’art independent. Té un màster en estudis portuguesos i brasilers per la Sorbonne-Université i un màster en Història de l’Art per la Universitat de Montréal. El seu àmbit de recerca se centra en pràctiques d’art contemporani a l’Àfrica i al Brasil, amb un interès especial en les qüestions relacionades amb la migració (forçada) i la mobilitat. Actualment treballa com a responsable de recerca i publicacions d’Art Moves Africa i és integrant independent de la xarxa internacional de mobilitat cultural On the Move. És ex alumna de l’Acadèmia Arts-Rights-Justice 2018, organitzada per la Càtedra UNESCO de Política Cultural de la Universitat de Hildesheim, Alemanya. A banda de la seva tasca en el camp cultural, ha treballat amb organitzacions de suport a refugiats i nous immigrants a Moçambic i Canadà des de l'any 2010. Els seus últims projectes de recerca se centren en el concepte d'hospitalitat en l'art, cinema i la literatura contemporània.
Pau Catà
Pau Catà és director i fundador de CeRCCa i co-coordinador de NACMM - North Africa Cultural Mobility Map i Platform HARAKAT. Actualment està acabant el seu doctorat practice-led en Belles Arts a la Universitat d'Edimburg, un projecte disponible en línia. La seva obra, centrada en la historiografia, la recerca artística, l'epistemologia i el viatge en el context euromediterrani, ha estat publicada a diverses revistes especialitzades, com ara Artnodes, reVisiones, Transartist-On AIR, Interartive i TCE. Ha co-comissariat diverses exposicions com ara The Art of Getting Lost a Gudran-El Behna (Alexandria), In between wells _ reloaded, Le18 (Marrakech), Estat Previ a Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma de Mallorca, Resistances by the Sea al Museu d’Art Modern de Tarragona, Transformer a Blitz com a part del V18 (Malta) i també Focus Magreb i Focus Mediterranea a SWAB Fira Internacional d'Art de Barcelona 2016 i 2017.
Uri Costak
Uri Costak es dedica, des de fa 30 anys, a la creació de continguts. Ha estat guionista de ràdio al programa La Ventana de Cadena Ser, reporter al diari La Vanguardia, director creatiu a diferents agències de publicitat, professor del Màster de Gestió Creativa de la Marca (UPF-BSM), entre moltes d’altres ocupacions. El 2019 va publicar la seva primera novel·la, L’estilita (Amsterdam), El estilita (Ed. Destino), Stillit (Geopoetika). En la seva vessant més artística, també ha iniciat una col·laboració amb la Col·lecció Civit Art amb la creació de tres obres (gràfica, escultura i instal·lació) que exploren les contradiccions del món contemporani. L’any 2005, coincidint amb l’Any Europeu de la Mediterrània i els 10 anys de l’inici del Procés de Barcelona, va realitzar la volta a la mediterrània, resseguint tota la seva costa, de Barcelona a Barcelona, juntament amb el seu germà Jan Martin.
