Heràldica dels eclesiàstics que ocuparen el càrrec de virrei o lloctinent general de Catalunya durant l'època dels Habsburg

• Autores: Ignasi Casanovas-Permanyer Casas
• Localización: Armoria: revista d'informació, anàlisis i recerca de la genealogia i l'heràldica, així com també de la vexil·lologia, la sigil·lografia, la insigniària, la nobiliària i l'emblemàtica general, en l'àmbit geogràfic i cultural català, ISSN-e 2696-0966, ISSN 2014-7228, Nº. 7, 2018, págs. 145-189
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • English

    During the period of the Habsburg or House of Austria, the highest authority of Spain in Catalonia was represented by the Viceroy or General Lieutenant. lt was a temporary position, although it could be extended to longer periods. The oath of the position used to take place in Barcelona, where the oaths of the Usages of Barcelona and Constitutions of Catalonia were also made. The Viceroy was the maximum authority in all government aspects and, obviously, it created constant conflicts with the Generality, represented by the General Deputation, and the Barcelona City Council. represented by the Council of the Hundred. During the 16th and 17th centuries, the ruling kings designated fourteen ecclesiastical authorities as Viceroy. In a sign of authority and lineage, all these Viceroy adopted a coat of arms, either from their original noble family or from the ecclesiastic position they already had.

  • català

    A l'època dels Habsburg o Casa d'Àustria, la màxima autoritat d'Espanya a Catalunya estava representada pel Virrei o Lloctinent General. El seu càrrec era temporal, si bé podien ésser prorrogats en el seu destí. El jurament del càrrec solia tenir lloc a Barcelona, on es juraven els Usatges de Barcelona i les Constitucions de Catalunya. En tots els àmbits de govern, el Virrei tenia la màxima autoritat i sempre entrà en conflicte amb la Generalitat, representada per la Diputació del General, i amb l'Ajuntament de Barcelona, representat pel Consell de Cent. Durant els segles XVI i XVII, els monarques designaren com a Virrei a quinze persones eclesiàstiques. Com a mostra de la seva autoritat i procedència, tots aquests Virreis adoptaren en el seu càrrec escuts heràldics, ja d'origen reial per raó de la família de la qual procedien, ja també d'origen eclesiàstic per raó del càrrec que ostentaven a l'Església.