Pandèmia i Constitució: l'experiència d'Alemanya

Rainer Arnold

Resum


La lluita contra la pandèmia, que fins ara ha tingut èxit a Alemanya, ha donat lloc a una restricció sense precedents dels drets fonamentals. No obstant això, aquestes restriccions sempre han seguit els requisits i els límits establerts a la Constitució, respectant el principi de proporcionalitat i l'essència dels drets fonamentals. La suspensió dels drets fonamentals és desconeguda per la Constitució, la llei fonamental. La gestió de l'emergència sanitària es va basar essencialment en la llei federal ordinària de protecció contra les infeccions. Els reglaments dels Estats membres de la Federació, que establien les mesures essencials, es basaven en això. La revisió judicial de totes les restriccions va ser possible sense impediments. Fins ara, la jurisprudència només ha fet correccions en alguns pocs casos. Els requisits de l'Estat de dret s'han mantingut incòlumes. L'estructura federalista a Alemanya ha fet necessari coordinar les mesures preses pels governs dels Estats membres. Això ha dut a una pluralitat de mesures que, no obstant, es justifica sobre la base del principi de proporcionalitat.


Paraules clau


Llei de protecció contra infeccions; drets fonamentals; Estat de dret; legalitat; constitucionalitat; proporcionalitat; garantia del contingut essencial; federalisme; reglaments; Alemanya; COVID-19; pandèmia; emergència sanitària

Cites


Anschütz, Gerhard. (1965). Die Verfassung des deutschen Reiches vom 11. August 1919. Ein Kommentar für Wissenschaft und Praxis. Reimpresión de la 14.ª ed. 1933. Bad Homburg v.d. Hoehe: Hermann Gentner Verlag.

Arnold, Rainer. (2003). Constitutional Courts of Central and Eastern European Countries as a Dynamic Source of Modern Legal Ideas. Tulane European & Civil Law Forum, 18, 99-115.

Arnold, Rainer. (2014). L’État de droit comme fondement du constitutionnalisme européen. Revue Française de Droit Constitutionnel, 100 (número especial conmemorativo de 25 años de derecho constitucional), 769-776.

Deutscher Bundestag, Wiss. Dienst. (2020). Staatsorganisation und § 5 Infektionsschutzgesetz, WD3-3000-080/20.

Geis, Max-Emanuel, Winkler, Markus, y Bickenbach, Christian (eds.). (2015). Von der Kultur der Verfassung, Festschrift für Friedhelm Hufen zum 70. Geburtstag. Múnich: C. H. Beck.

Häberle, Peter, y Lutz, Hans-Joachim. (2020). Infektionsschutzgesetz. Múnich: C. H. Beck.

Kersten, Jens, y Rixen, Stephan. (2020). Der Verfassungsstaat in der Corona-Krise. Múnich: C. H. Beck.

Lechner, Hans, y Zuck, Rüdiger. (2015). BVerfGG Kommentar (7.ª ed.). Múnich: C. H. Beck.

Lindner, Franz, Moestl, Markus, y Wolff, Heinrich Amadeus. (2009). Verfassung des Freistaates Bayern. Múnich: C. H. Beck.

Maunz, Theodor, y Dürig, Günter (eds.). (2020). Grundgesetz. Múnich: C. H. Beck.

Merten, Detlev, y Papier, Hans-Jürgen (eds.). (2013). Handbuch der Grundrechte in Deutschland und Europa (vol. VIII). Heidelberg: C. F. Müller.

Merten, Detlev, Papier, Hans-Jürgen, y Arnold, Rainer (eds.). (2016). Handbuch der Grundrechte in Deutschland und Europa (vol. IX: Grundrechte in Ostmittel- und Osteuropa). Heidelberg: C. F. Müller.

Schlaich, Klaus, y Korioth, Stefan. (2018). Das Bundesverfassungsgericht (11.ª ed.). Múnich: C. H. Beck.

Sodan, Helge (ed.). (2018). Grundgesetz (4.ª ed.). Múnich: C. H. Beck.

Würtenberger, Thomas, y Heckmann, Dirk. (2018). Verwaltungsprozeßrecht (4.ª ed.). Múnich: C. H. Beck.




DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rcdp.i0.2020.3522



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.