Maria Victòria Freitas Nogueira, Sara Cruz Esteban
InstArt va néixer com un projecte interdisciplinari entre les assignatures de Ciències Socials i Llengua i Literatura Catalana de 4t d’ESO. La intenció va ser usar les eines TIC de forma integrada a les nostres assignatures per donar lloc a un projecte STEAM. En concret, InstArt volia transformar l’escola en una galeria d’art virtual creada pels propis alumnes, per fer de l’art una experiència vivencial. Un dels principals propòsits era demostrar que qualsevol espai era susceptible de dialogar amb una obra d’art. Per començar, les professores havíem escollit 13 espais de l’escola que més tard sortejaríem entre els diferents grups que havien format ells lliurement. Nosaltres també ens encarregaríem d’imprimir les obres en gran format i plastificar-les per a una millor conservació. Així doncs, vam plantejar als alumnes triar una obra d’art (de qualsevol disciplina artística) per ubicar en cadascun dels racons del nostre centre: cuina, lavabos, passadissos, gimnàs, infermeria, menjador d’alumnes, menjador de professors, aula de música, etc. En primer lloc, els alumnes tenien la tasca de fer una cerca de format lliure per escollir quina obra volien treballar. Un cop escollida, a partir d’una taula de catalogació artística proporcionada i comentada per les professores, havien d’investigar a través de fonts documentals diverses per aconseguir complementar la fitxa artística proposada (catalogació bàsica, descripció formal, aspectes iconogràfics, relació amb l’actualitat, etc.). A partir del moment que la catalogació estava acabada, cada grup (formats entre dues o tres persones) havia d’escollir un format escrit o audiovisual per desenvolupar allò que havien après i traslladar-ho a una pàgina web, vídeo o presentació (Powerpoint, Prezzi). Per tant, era la primera incursió del projecte a les TIC que continuaria amb la creació d’un codi Qr que acompanyava físicament a l’obra i l’enllaçava amb el contingut treballat a la primera fase del projecte. De tal manera que qualsevol persona amb un dispositiu digital que contingués lector de codis Qr (tauletes o mòbils) podia accedir en tot moment a la informació que havien preparat cada grup sobre l’obra escollida. Finalment, la darrera part del projecte consistia a desenvolupar els aspectes més creatius i artístics que envolten l’exposició al públic d’una obra d’art. Específicament, es tractava que els alumnes integressin l’obra a l’espai físic on aniria situada, des de la situació més concreta (quina paret, alçada, format, dimensió, etc.) fins a tot allò que contextualitzaria l’obra en l’espai. Per exemple, els grups que treballaven obres ubicades als lavabos podien relacionar les mateixes amb elements aquàtics, marítims, costers; en el cas que el destí fos un menjador podien fer-ho amb elements culinaris, de restauració, d’alimentació, d’hàbits, etc. Per aconseguir-ho no vam posar cap límit a la creativitat ni a l’ús de materials o altres recursos (sons, olors, textures, et Per tant, cada grup va destinar temps a pensar, buscar i portar a l’escola tot allò que creien que podia complementar l’exposició de la seva obra. Una vegada tots els materials (tant els digitals com els accessoris, la decoració, l’ambientació, l’obra impresa, ...) estaven a punt, vam destinar una sessió de dues hores a dur a terme els diferents muntatges artístics. En aquest moment, també van gaudir de l’experimentació i allò que suposa la “posada en escena” de les obres d’art a una exposició o galeria destinada al públic. L’últim pas del projecte era fer gaudir tots els alumnes de 4t d’ESO del seu treball i del dels seus companys amb una visita inaugural que també serviria per avaluar els resultats generals del projecte. A partir d’aquest moment l’exposició estava oberta al públic (professors, personal no docent, pares i visitants) i a la resta d’alumnes d’ESO i Primària que a partir de visites organitzades i amb professors que els guiaven podien gaudir a partir dels seus mòbils o tauletes d’allò que veien i d’allò que podien llegir, veure o escoltar a partir de l’enllaç que proporcionava el codi Qr.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados