Diàleg: Feminisme a l’avantguarda d’Europa

Tània Verge Mestre, Amanda Rohde

El feminisme està marcant l’agenda de la Unió Europea? Com pot la UE promoure el discurs feminista globalment? Quines mesures ha d’adoptar per assolir una participació i una representació igualitàries? Poc després que la primera dona presidenta de la Comissió Europea prengués possessió del seu càrrec, la professora de la Universitat Pompeu Fabra, Tània Verge, i la Senior Programme Manager del think tank Friends of Europe, Amanda Rohde, van conversar davant d’una seixantena de persones sobre com la Unió Europea enfoca el feminisme. Sota el títol ‘Feminisme a l’avantguarda d’Europa’, el diàleg, organitzat pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i la Delegació del Govern davant la Unió Europea, va tenir lloc a l’Espai Catalunya Europa de Brussel·les.

Durant la conversa, que forma part del número 47 de la revista IDEES dedicat als feminismes, les ponents es va centrar en reflexionar sobre l’impacte d’aquest moviment social i polític en l’àmbit europeu. També van analitzar les polítiques d’igualtat de gènere que s’estan duent a terme des de les institucions europees, i van posar de manifest els avenços que s’han aconseguit fins ara, però també tota la feina que encara queda per fer.

En la introducció del diàleg, Tània Verge va explicar que “les institucions europees conceptualitzen molt bé els drets, però no són tan bones en assegurar-los a la pràctica” i Amanda Rohde va subratllar que no n’hi ha prou amb les xifres, sinó que cal fer un pas més. “Parlar de dones en posicions de poder no va de números; va de diversitat i d’inclusió”, va assegurar Rohde.

Preguntades sobre com el feminisme pot contribuir en la millora de la democràcia, les dues ponents van estar d’acord a destacar que les polítiques centrades en la igualtat d’oportunitats no són suficients ja que, al seu entendre, fa falta anar més enllà: no només cal canviar la composició de les institucions, sinó que cal ‘feministitzar-les’ i reconstruir la definició de poder per incloure-hi altres qualitats.

Sobre l’agenda feminista a les institucions europees, Verge va demanar a la Comissió Europea que “deixi de considerar la qüestió de gènere en termes econòmics”. “La Unió Europea pot fer molt més en l’àmbit de les polítiques per abordar la qüestió de la violència contra les dones, però cal dedicar-hi molts més recursos i revertir les polítiques d’austeritat”, va assegurar. Per la seva banda, Rohde va afirmar que “no podem plantejar la qüestió de gènere sense tenir en compte la diversitat. És cert que Von der Leyen vol parlar de gènere, però és important afrontar el debat des de la perspectiva del poder”.

L’acte, que va estar moderat per la periodista del diari EUobserver, Elena Sánchez, va comptar amb una introducció a càrrec de la delegada del Govern davant la UE, Meritxell Serret, que va posar en evidència que tan sols sis dones han estat al capdavant de les principals institucions i òrgans de la Unió Europea en tota la història. “Avui ens proposem reflexionar sobre com les dones poden ser presents en les polítiques de la Unió Europea i liderar el futur d’Europa”, va dir Serret. “El feminisme ha de ser l’element que condueixi els canvis que les nostres societats afronten”.

També en el discurs de benvinguda, el director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, Pere Almeda, va animar el públic a llegir els articles del número 47 de la revista IDEES, elaborats per diverses expertes des de punts de vista molt diferents, i va insistir en la idea que “necessitem una narrativa feminista per a una nova Europa”.

La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Laura Martínez Portell, va ser l’encarregada de cloure la jornada i va subratllar que “les institucions hem d’assegurar-nos que fem tot el possible per preservar el que hem aconseguit fins ara i seguir avançant en l’equitat de gènere”. Per altra banda, també va recordar que “al Parlament Europeu només tenim un 36% de dones, un 32% a la Comissió Europea i un 14% al Consell d’Europa. Això significa que les dones encara no estem gaire representades a totes les institucions europees i no ens tenen en compte en la presa de decisions. Cal repensar qui són les persones que decideixen el nostre futur i com afecta això a les poblacions en general”, va assegurar.