Quatre autors en la representació actual del paisatge: Vicenç Pagès, Marta Rojals, Toni Sala i Francesc Serés

• Autores: Maria Puig Parnau
• Localización: Investigar les humanitats|: viure a fons la humanitat / coord. por Natàlia Carbonell Ros, 2016, ISBN 978-84-8458-468-1, pág. 211
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen
  • English

    During the 19th and 20th century, Catalan literature had used the landscape to build collective and personal feelings or identities; then, and especially on the 80’s and 90’s, the interest was focused on urban life. Recently, in our narrative, a rise of the looks through natural or rural landscape has been detected. How and why is this change produced? The novels of Vicenç Pagès, Marta Rojals, Toni Sala and Francesc Serés are valuable examples to answer this question. The aim of this article is to trace the common principles in landscape’s current representation and to define the aesthetics of our landscape trough the narrative. The analysis departs from a basic corpus of Catalan narrative that allows us to talk about a new way of looking the landscape, about its intentions and commitment with the individual and society.

  • català

    Al llarg dels segles XIX i XX, la literatura catalana ha utilitzat el paisatge per bastir sentiments i identitats, col·lectius i individuals; després, i sobretot a la dècada dels 80 i 90, l’interès es va centrar en la urbanitat. Darrerament, en la nostra narrativa, es detecta un auge de les mirades cap als paisatges naturals o rurals. Com i per què es produeix aquest canvi? Les novel·les de Vicenç Pagès, Marta Rojals, Toni Sala i Francesc Serés són valuosos exemples per respondre aquesta pregunta. L’objectiu d’aquest article és traçar els valors comuns en la representació actual del paisatge i, per tant, definir l’estètica del nostre paisatge a través de la narrativa. L’anàlisi parteix d’un corpus bàsic de novel·la catalana que ens permet parlar d’una nova mirada cap al paisatge, de la seva intencionalitat i del seu compromís tant amb l’individu com amb la societat.