Resumen de Eneas frente a las armas ajenas

Ana Clara Sisul

• español

  Este trabajo se divide en dos alientos. El primero desarrolla, en el transcurso de algunos episodios de la Eneida, la identificación establecida entre héroes y armas, analizando una de sus consecuencias: la condena del acto del expolio. Este cuadro permite desplegar el segundo y principal aliento de la indagación, que, centrado en Eneas, sostiene que las interacciones del personaje con las armas ajenas son aplicaciones concretas de este radical cambio de enfoque virgiliano, vehiculado en la figura del héroe. La exposición conduce, a modo de epílogo, a reflexionar sobre este tema en un nivel metaliterario, considerando tanto la filiación como también la independencia de la Eneida respecto de la tradición literaria.

• català

  Aquest treball es divideix en dues parts. La primera desenvolupa, en el transcurs d’alguns episodis de l’Eneida, la identificació establerta entre herois i armes, analitzant una de les seves conseqüències: la condemna de l’acte de l’espoliació. Aquest quadre permet desplegar la segona i principal part de la indagació, que, centrada en Enees, sosté que les interaccions del personatge amb les armes alienes són aplicacions concretes d’aquest canvi radical d’enfocament virgilià, vehiculat en la figura de l’heroi. L’exposició condueix, a manera d’epíleg, a reflexionar sobre aquest tema en un nivell metaliterari, considerant tant la filiació com també la independència de l’Eneida respecte de la tradició literària.

• English

  This paper is divided in two parts. The first one develops the identification established between heroes and weapons during some episodes of the Aeneid, analysing one of its consequences: the condemnation of plundering. This frame nourishes the second part of the study, which, centered in Aeneas, maintains that the character’s interactions with others’ weapons are concrete applications of this radical Vergilian shift, expressed in the hero’s figure. The exposition leads to an epilogue, where these subjects are viewed in a metaliterary level, considering both the Aeneid’s affiliation with the literary tradition, as well as its independence from the latter.