Efectes de l’opció educativa en l’adquisició de coneixements nacionals andorrans

• Alexandra Monné Bellmunt ^[2] ; Maria Carme Riera Prunera ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
  2. [2] Centre de Ciències de la Salut i de l’Educació. Universitat d’Andorra
• Localización: Treballs de sociolingüística catalana, ISSN-e 2013-9136, Núm. 29, 2019 (Ejemplar dedicado a: La llengua catalana i la mundialització), págs. 171-174
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Effects of the various educational systems on the acquisition of Andorran national knowledge
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    The theoretical framework of this paper is based on the Social Identity Theory (Tajfel, 1984 and Tajfel & Turner, 1989), which postulates that the acquisition of a national identity implies the internalization of knowledge socially shared with other members of the national group, as well as of knowledge from external groups that contributes to the representation that a person has of the nation.

    This paper focuses on the acquisition of knowledge about the national group by people who have completed all the mandatory schooling in Andorra in one of the three educational systems in place in this country. The data have been collected through a survey carried out on 514 people with different educational system backgrounds, family language profiles and nationalities. The results show that there are different degrees of national knowledge among this population, according to the chosen educational system and type of studies, which makes the situation especially sensitive since it requires a study of the psychological mechanisms involved in the construction of the national identity. According to this study, identity variables (sense of belonging), as well as age and in certain cases nationality, show a stronger connection with the level of knowledge than the variables directly related to the type of schooling. Our results also show that students from the foreign schools (i.e. the French school and the congregational Spanish school) are those who come to achieve a higher level of national knowledge, although the various fields covered by the study present different nuances with respect to this conclusion.

  • català

    El marc teòric parteix de la teoria de la identitat social (Tajfel, 1984; Tajfel i Turner, 1989), segons la qual l’adquisició d’una identitat nacional implica la internalització de coneixements socialment compartits amb els altres membres del grup nacional, així com de grups externs que contribueixen a la representació que la persona té sobre la nació.

    Aquest article se centra en l’adquisició de coneixements sobre el grup nacional en un grup de persones que han rebut tota l’escolarització obligatòria a Andorra en algun dels tres sistemes educatius presents al país. Les dades han estat recollides mitjançant una enquesta a 514 persones de modalitat educativa, condició lingüística familiar i nacionalitat diferents.

    Els resultats mostren que entre la població existeixen diferents graus de coneixement nacional segons el sistema i la modalitat educativa cursats, la qual cosa fa que la situació sigui especialment sensible per a estudiar els mecanismes psicològics implicats en la construcció de la identitat nacional.

    Segons l’estudi, les variables de caràcter identitari (sentiment de pertinença), així com l’edat, amb una influència en certs casos de la nacionalitat, tenen una associació més important amb el nivell de coneixements que no les directament relacionades amb el tipus d’escolarització. Els nostres resultats mostren que són els estudiants de les escoles estrangeres (l’escola francesa i l’espanyola congregacional) els que acaben assolint un major nivell de coneixement nacional, tot i que els diferents àmbits ofereixen diversos matisos a aquesta conclusió.