Resumen de Josep Gudiol i Cunill i els estudis sobre arqueologia sagrada a Europa: manuals i diccionaris per a la memòria dels usos i les funcions
L’obra del canonge vigatà Josep Gudiol i Cunill representa un punt i a part per a la historiografia catalana respecte als estudis dedicats a situar la cultura material i, en particular, l’obra artística en el seu context. Tant en els seus llibres com en la quantiosa obra dispersa, Gudiol es va enfrontar a l’anàlisi de peces, mobiliari i altres objectes de culte cristià des d’una perspectiva funcional, contribuint així a recuperar una memòria que, entre els segles xix i xx, ja havia començat a perdre’s. Però l’obra històrica de Gudiol no va estar aïllada; de fet, va sorgir en un medi cultural clar com era la renovació per part de l’Església dels estudis sobre la seva pròpia història i les seves manifestacions culturals i materials. Així, el treball de Gudiol ha de relacionar-se amb el que altres clergues europeus estaven fent des de feia algunes dècades i amb el que altres sacerdots i laics espanyols com Pujalt, Villa-Amil y Castro, Manjarrés, López Ferreiro o Roza y Cabal també havien dut a terme en dates immediatament precedents.
