Resumen de «Me gusta “la selva” porque es un sitio salvaje, donde me puedo esconder»: el uso de la fotografía participativa en las geografías de la infancia

Noelia Ceballos López, Teresa Susinos Rada

• español

  Esta investigación se enmarca en las geografías de la infancia escolarizada y explora los significados que los estudiantes asignan a los espacios que ellos prefieren en la escuela, los usos que les atribuyen y los modos de relación que propician. Ello se propone como una expresión más de la agencia de los alumnos y de la necesidad de escuchar su voz en los procesos democráticos de mejora académica. Bajo un modelo de investigación cualitativa, el trabajo se sirve de la fotografía participativa como instrumento para registrar las ideas de los niños y niñas y estimular el diálogo. Los resultados se centran en analizar las posibilidades que nos ofrece dicha metodología para la investigación de las geografías de la infancia escolarizada a la luz de la experiencia que se presenta. El artículo también discute qué significados asignan los estudiantes a los espacios elegidos, por qué hay espacios físicos como las aulas que no son considerados, qué relaciones facilitan y dificultan estos lugares, qué significados tienen ciertas zonas minoritarias y cómo los estudiantes resignifican algunos rincones anodinos para los adultos y los conectan con sus propios intereses y prioridades.

• français

  Cette recherche s’inscrit dans le cadre des géographies de l’enfance scolarisée et explore les significations que les élèves assignent aux espaces scolaires, à leurs usages, à leurs relations et aux interactions que ceux-ci leur permettent, dans l’objectif de constituer une expression de l’agencement des élèves et de la nécessité d’écouter leur voix dans les processus démocratiques de l’amélioration de l’école. Ce travail s’appuie sur une recherche qualitative en faisant usage de la photographie participative comme un instrument pour enregistrer les idées des étudiants et stimuler le dialogue. Les résultats portent sur l’analyse des possibilités offertes par cette méthodologie pour l’étude des géographies de l’enseignement à la lumière de l’expérience présentée. L’article discute également quelles significations sont attribuées par les élèves aux sites choisis, pourquoi il y a des espaces physiques tels que les salles de classe qui ne sont pas considérés, quelles relations facilitent et font obstacle à ces espaces, quelles significations sont attribués à certains espaces minoritaires et comment les élèves redéfinissent certains endroits anodins pour les adultes et les relient à leurs propres intérêts et priorités.

• English

  This research is framed in school children’s geographies and explores the meanings that students assign to school spaces, as well as the uses they attribute to them and the interactions they foster. This is proposed as an expression of students’ agency and the need to listen to their voice in the democratic processes of school improvement. Relying on a qualitative research model, participatory photography is used as an instrument to record student’s ideas and stimulate dialogue. The results reveal the possibilities this methodology offers for investigating school children’s geographies in light of the experience presented. The article also discusses why there are physical spaces such as classrooms that are not considered, what relationships these spaces facilitate and hinder, what meanings certain minority spaces have, and how students resignify some nondescript places for adults and connect them with their own interests and priorities.

• català

  Aquesta recerca s’emmarca en les geografies de la infància escolaritzada i explora els significats que els estudiants assignen als espais que ells prefereixen de l’escola, els usos que els atribueixen i els tipus de relacions que propicien. Es proposa com una expressió més de l’agència de l’alumnat i de la necessitat d’escoltar la seva veu en els processos democràtics de millora acadèmica. Sota un model de recerca qualitativa, el treball se serveix de la fotografia participativa com a instrument per registrar les idees dels nens i nenes i estimular el diàleg. Els resultats se centren a analitzar les possibilitats que ens ofereix aquesta metodologia per cercar les geografies de la infància escolaritzada en vista de l’experiència que s’hi presenta. L’article també discuteix quins significats assignen els estudiants als espais triats, per què hi ha espais físics com ara les aules que no hi són considerats, quines relacions faciliten i dificulten aquests llocs, quins significats tenen certs indrets minoritaris i com els estudiants resignifiquen alguns racons anodins per als adults i els connecten amb els seus propis interessos i prioritats.