Qui parla què?: Llengua i classe social a Catalunya
- Autores: Cristina Sánchez i Miret
- Localización: VII Congrés Català de Sociologia i V Congrés Català de Joves Sociòlegs / Sociòlogues: llibre de resums de les sessions dels Grups de Treball, 2017, ISBN 978-84-8424-611-4, pág. 86
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
Aquest comunicació analitza la relació entre la posició de classe dels individus i la llengua a Catalunya.
L’objectiu de la comunicació és, amb les dades de l’EULP2013 en comparació amb les dades , de l’EULP2008 mostrar tant la composició lingüística dels diferents grups de classe social com els diferents usos lingüístics dels mateixos, per aportar elements que ajudin a identificar el valor social que té la llengua per a cada grup i les implicacions qued’això en resulten per al futur lingüístic del territori.
Tres són els grans grups de classe social que s’han utilitzat per a l’anàlisi de les dades, seguint els resultats d’altres investigacions específiques d’estructura social de Catalunya: la classe mitjana propietària, la classe mitjana assalariada i la classe treballadora.
Els principals resultats ens mostren que la relació entre la llengua i la classe social segueix sent un element força important d’identificació dels grups. D’una banda perquè la majoria dels immigrants vinguts de fora dels territoris de parla catalana van irrompre i segueixen entrant en l’estructura social del país per baix, és a dir, passen a engrossir la classe treballadora del nostre sistema social. De l’altra, perquè segons ens mostra l’anàlisi de les dades 2013, -i també el de les dades 2008-, la llengua catalana encara és un referent de classe mitjana; i, en aquest sentit, és una eina tant de posicionament com de mobilitat. Això fa que, pertànyer o no a aquesta classe mitjana, tingui una relació directa amb la identificació i l’ús de la llengua catalana, malgrat provenir d’una realitat lingüística familiar diferent; que no es dóna, si més no, en la mateixa mesura, en la classe treballadora.
