Estudis ecoepidemiològics de quiròpters a les Illes Balears (1993-2014) -

• Autores: Jordi Serra Cobo, Marc López Roig
• Localización: Llibre verd de protecció d'espècies a les Balears / coord. por Joan Oliver Valls, Ana Alemany Ferrà, 2015, ISBN 978-84-606-8723-8, págs. 333-341
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen

  • L’article presenta una part dels resultats dels estudis ecoepidemiologics fets en les poblacions de ratapinyades de les Illes Balears des del 1993 fins el 2014. S’han efectuat seguiments a poblacions de ratapinyades de Mallorca i de Menorca i s’han anellat individus per poder conèixer els moviments estacionals i estimar paràmetres demogràfics. Els estudis epidemiològics s’han fet a partir d’anàlisis serològiques i de detecció d’ARN víric emprant la tècnica de la nRT-PCR.

    El treball aporta informació sobre les colònies de la cova d’en Curt, la cova Marina de ses Ratapinyades, les coves d’es Pilar, la cova de sa Guitarreta i la cova de ses Ratapinyades. S’han anellat 4.818 individus des de 1996 fins l’estiu del 2014 i s’han fet 2.038 recaptures (42%). S’han comprovat 43 trajectes diferents: 18 a Miniopterus schreibersii, 13 a Myotis capaccinii, 8 a Rhinolophus ferrumequinum, 3 a Myotis myotis i 1 a Myotis emarginatus.

    S’ha detectat la presència d’European Bat Lyssavirus tipus 1 (EBLV-1) a les colònies de ratapinyades de les coves des Curt, Murada, de ses Ratapinyades, de sa Guitarreta i des Pilar. S’han trobat individus seropositius a les espècies següents: M. myotis, M.

    escalerai, M. capaccinii, M. schreibersii, R. ferrumequinum i Tadarida teniotis. S’ha obtingut ARN d’EBLV-1 a M. myotis, Myotis escalerai, M. schreibersii, R. ferrumequinum i T. teniotis. La seroprevalença contra EBLV-1 varia àmpliament segons sigui el mes de l’any, la família de la ratapinyada, la mida de la colònia i el nombre d’espècies que hi ha al refugi. A partir de les dades ecoepidemiològiques s’ha elaborat un model matemàtic per descriure la dinàmica de la circulació de EBLV-1 en colònies de ratapinyades, el qual ha mostrat que EBLV-1 no pot persistir si no existeix transmissió vírica entre M. schreibersii i les altres espècies de ratapinyades que es refugien a les mateixes coves.

    Els resultats indiquen que si prossegueix la tendència a concentrar els individus de les poblacions en unes poques colònies grans, probablement també augmentaria la probabilitat de tenir colònies on hi circulés EBLV-1. Aquest factor s’hauria de tenir en compte a l’hora de gestionar les colònies de ratapinyades.