Context i conflicte: anàlisi de les fonts d’oposició entorn de les mesquites a Catalunya

• Avi Astor ^[1]
  1. [1] Universitat Pompeu Fabra

     Universitat Pompeu Fabra

     Barcelona, España

     
• Localización: Revista catalana de sociologia, ISSN-e 2013-5149, ISSN 1136-8527, Nº. 28, 2012, págs. 45-59
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Context and conflict: unpacking the sources of opposition to mosques in Catalonia
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • español

    Aunque la oposición a las mezquitas es cada vez más común en toda España, ésta ha sido más prevalente e intensa en Cataluña que en el resto de las comunidades autónomas. Este artículo analiza los factores que explican la alta presencia de conflictos en torno a mezquitas en la región. Empieza destacando la presencia comparativamente elevada y visible de musulmanes en Cataluña, especialmente magrebíes, debido a su proximidad a Francia y su alta demanda de trabajadores no cualificados. La visibilidad y situación precaria de los musulmanes en la región han contribuido a que se generen fuertes asociaciones entre el Islam, la inmigración y la marginalidad urbana. Estas asociaciones se han visto reforzadas por la alta concentración de comunidades musulmanas en barrios selectivos, un gran número de los cuales sufrían carencias municipales antes de la llegada de poblaciones extranjeras. La tendencia de la población musulmana a concentrarse en estos barrios está estrechamente relacionada con el desarrollo y la organización socio-espacial de los municipios a los que pertenecen, particularmente en el área metropolitana de Barcelona. Las pronunciadas desigualdades y divisiones que caracterizan a estos municipios han amplificado las contestaciones en el espacio público y han hecho que los conflictos en torno a mezquitas se vean integrados en luchas más generales sobre privilegios sociales y reconocimiento público.

  • català

    L’oposició a la construcció de mesquites és quelcom comú arreu d’Espanya però ha tingut una incidència especial a Catalunya, on és més freqüent i intensa que a les altres comunitats autònomes. L’objectiu d’aquest article és analitzar els factors que expliquen l’alta presència de conflictes entorn de les mesquites a Catalunya. L’article parteix de la constatació que hi ha una presència i una visibilitat més grans dels col·lectius musulmans a Catalunya, especialment magrebins, a conseqüència de la proximitat amb França i de l’alta demanda de treballadors no qualificats. Aquest fet ha facilitat que les associacions entre l’Islam, la immigració i la marginalitat social siguin freqüents. Aquestes associacions s’han vist reforçades per l’alta concentració de comunitats musulmanes en determinats barris, un gran nombre dels quals ja patien nombroses mancances abans de l’arribada de poblacions estrangeres.

    La tendència de la població musulmana a concentrar-se en aquests barris està relacionada amb el desenvolupament socioespacial dels municipis històricament industrials a través d’onades successives d’immigració interna i externa. Les desigualtats i divisions pronunciades que caracteritzen aquests municipis han amplificat les queixes i reivindicacions en l’espai públic i han fet que els conflictes entorn de mesquites es vinculin a lluites més generals sobre posicionament social i reconeixement públic

  • English

    Although opposition to mosques has become increasingly common throughout Spain, it has been most prevalent and intense in Catalonia. This article analyzes the factors that account for why mosques have elicited such a high degree of hostility in the region. I begin by bringing attention to the comparatively large presence of Muslims – especially North Africans – in Catalonia due to its proximity to France and the traditionally strong demand for unskilled labor. The high visibility and precarious status of Muslims in the region have contributed to the production of powerful associations between Islam, immigration, and urban marginality. These associations have been reinforced by the heavy concentration of Muslim communities in narrowly-circumscribed neighborhoods, many of which suffered from municipal deficits prior to their arrival. The tendency of Muslims to concentrate in these neighborhoods has been influenced significantly by the socio-spatial development and organization of the municipalities where they are located, particularly those in the Barcelona metropolitan area. The pronounced divisions and inequalities characteristic of these municipalities have amplified contestations over public space and led to disputes surrounding mosques becoming integrated into broader struggles over social privilege and public recognition