Resumen de Los arquitectos a finales del franquismo, entre la crisis profesional y el compromiso político-social
- español
A partir de finales de los años 1960, los arquitectos aparecen como la punta de lanza de la crítica urbana en España. Ofrecen un ejemplo emblemático del papel en la transición española de los «Nuevos profesionales» (arquitectos, médicos, abogados, etc.) que compartían la juventud, la politización y el compromiso por el interés general. Este compromiso se explica en parte por causas generacionales y políticas, pero estas explicaciones no se pueden examinar independientemente de su propia problemática profesional. En este contexto, las transformaciones económicas y sociales del “Desarrollismo”, y el boom inmobiliario que le acompaña, traerán la prosperidad al grupo profesional, dado el auge de encargos que significa. Sin embargo, también agudizará problemas profesionales que contribuyen al desprestigio de la profesión. Ante ello, varios sectores profesionales, especialmente en los más jóvenes que padecen más esos problemas y lo rechazan con mayor fuerza, se impondrá la necesidad de renovar la misión social de la profesión poniéndola al servicio de la sociedad. Este artículo quiere demostrar, a través del ejemplo de los arquitectos, el interés de un estudio a largo plazo –desde la posguerra– de ciertos grupos para entender mejor las causas de la oposición política y social a la dictadura.
- English
From the end of the 1960s, architects appear as the spearhead of urban criticism in Spain. They offer an emblematic example of the role in the Spanish transition of «New professionals» (architects, doctors, lawyers, etc.) who shared youth, politicization and commitment for the general interest. This commitment was partly explained by generational and political causes, but these explanations cannot be examined independently of their own professional problems. In this context, the economic and social transformations of “Desarrollismo”, and the real estate boom that accompanies it, will bring prosperity to the professional group, given the peak of commissions that it means. However, it will also exacerbate professional problems that contribute to the loss of prestige of the profession. Given this, several professional sectors, especially the younger ones who suffer more from these problems and reject it with greater force, will impose the need to renew the social mission of the profession putting it at the service of society. This article aims to demonstrate, through the example of the architects, the interest of a long-term study -from the postwar period- of certain groups better understand the causes of the political and social opposition to the dictatorship.
- català
A partir de finals dels anys 1960, els arquitectes apareixen com la punta de llança de la crítica urbana a Espanya. Ofereixen un exemple emblemàtic del paper en la transició espanyola dels «Nous professionals» (arquitectes, metges, advocats, etc.) que compartien la joventut, la politització i el compromís per l’interès general. Aquest compromís s’explica en part per causes generacionals i polítiques, però aquestes explicacions no es poden examinar independentment de la seva pròpia problemàtica professional. En aquest context, les transformacions econòmiques i socials del “Desarrollismo”, i el boom immobiliari que l’acompanya, portaran la prosperitat al grup professional, donat l’auge d’encàrrecs que significa. No obstant això, també aguditzarà problemes professionals que contribueixen al desprestigi de la professió. Davant d’això, diversos sectors professionals, especialment en els més joves que pateixen més aquests problemes i el rebutgen amb més força, s’imposarà la necessitat de renovar la missió social de la professió posant-la al servei de la societat. Aquest article vol demostrar, a través de l’exemple dels arquitectes, l’interès d’un estudi a llarg termini -des de la postguerra- de certs grups per entendre millor les causes de l’oposició política i social a la dictadura.
