Resumen de Toni Soler. L'analista i l'humorista
Antoni Soler i Guasch (Figueres, 1965) és periodista i productor de televisió. Fill de l'escriptora Carme Guasch, es va criar a Badalona, on va començar de ben jove a col·laborar en els mitjans de comunicació locals, compaginant la feina amb la llicenciatura d'història contemporània a la Universitat de Barcelona. Desprès va treballar als diaris Avui i el Observador com a redactor de política catalana. El 1995 es va incorporar com a guionista a l'equip del programa "El Terrat", de Ràdio Barcelona. La seva col·laboració amb Andreu Buenafuente va continuar a TV3, on va dirigir el seu propi programa (malats de Tele, 1997-2000) , un espai de paròdia televisiva, que li va valer el premi Ondas 98. després va orientar la seva carrera cap als programes d'humor més àcid i relacionat amb l'actualitat. El 2000 va començar a l'emissora RAC1 el programa Minoria Absoluta, que va obtenir nombrosos premis, fins que, en ple èxit, va decidir tancar-lo el 2009. En televisió, desprès d'algunes temptatives de traslladar-hi l'humor polític de Minoria Absoluta, Toni Soler dirigeix des del 2006 i, ha presentat fins al juliol passat, l'exitós Polònia, un programa de paròdia política que ha obtingut una gran resposta per part de l'audiència i de la crítica. Simultàniament, ha seguit col·laborant a la premsa, en particular a la Vanguardia i, des de fa uns mesos, al nou diari Ara, del qual és un dels impulsors i accionistes. És director de la productora "Minoria Absoluta", responsable dels programes Polònia i Crackòvia a TV3, i d'altres productes audiovisuals, entre ells una pel·lícula sobre la proclamació de la República a Catalunya(14 d'abril. Macià contra Companys, dirigida per Manuel Huerga), d'estrena imminent, de la qual ha escrit el guió. Com a escriptor, va debutar el 1994 amb una novel·la titulada Pretèrit imperfecte. El 1998 va aconseguir un gran èxit de vendes amb el llibre de divulgació, Història de Catalunya (modèstia a part) , que diu inspirat en la Història de Roma del periodista Indro Montanelli. El 2008 va publicar un recull d'articles, Amb llengua o sense, i el 2009 una novel·la de política-ficció, L'última carta de Companys, personatge al qual ha retornat amb el llibre de la pel·lícula esmentada(2011)
