Resumen de Albert Garcia Espuche. De la Ciutadella al Born
Albert Garcia Espuche (Barcelona, 1951) és historiador. Va néixer a l'Eixample, en una família de metges, i la seva educació al Liceu Francès el va marcar per sempre amb una elevada autoexigència. Tot i que aviat s'interessà per les lletres, en arribar a la universitat va optar per estudiar Arquitectura, una professió que va exercir poc. El 1980 va decidir orientar-se definitivament cap a l'estudi de la història, que ha centrat sobretot en l'anàlisi de la societat, l'economia i la cultura de la Barcelona preindustrial, situades en el context de Catalunya, i en què ha combinat les fonts de caire general com el cadastre amb un despullament exhaustiu de la documentació notarial. Al 1987, es doctora a l'Escola d'Arquitectura amb la tesi Barcelona a principis del segle XVIII. La Ciutadella i els canvis en l'estructura urbana. Poc desprès, en el context de la Barcelona olímpica, s'incorpora a l'Olimpíada Cultural, on el 1990 va comissariar les exposicions dedicades al Modernisme i a l'anomenat "Quadrat d'or", el centre burgès de l'eixample. D'allà, va passar a ser cap d'exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), on va dirigir exposicions com Ciutats: del globus al satèl·lit, Retrat de Barcelona o la Ciutat sostenible. En va plegar el 1998, tot i que va continuar un temps mes vinculat al CCCB, com a responsable del Centre de documentació, on va crear el Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà. Per un període molt breu fou director d'exposicions del Fòrum Universal de les Cultures 2004. La "troballa" del jaciment del Born, desprès de les excavacions que es van dur a terme a l'antic mercat central de fruita i verdura, va ser determinant per a la seva trajectòria posterior-sempre acompanyada pel dolor crònic del nervi ciàtic. Va batallar activament per la preservació del jaciment del Born, del qual va ser nomenat director científic l'any 2005, i sobre el qual ha acumulat una ingent documentació. D'aquesta manera, ha pogut culminar un itinerari com a investigador que comença amb una visió global de la Barcelona preindustrial (Espai i societat a la Barcelona pre-industrial, 1988); que segueix amb una visió global de Catalunya i de Barcelona en un període clau, 1550-1640, materialitzat en el llibre que ell considera més important dels que ha publicat (Un Siglo decisivo. Barcelona y Cataluña 1550-1640, 1998), amb un estudi previ sobre Mataró (La construcció d'una ciutat. Mataró 1500-1900, 1989); una aproximació, entre històrica i literària, al període 1640-1652 (El inventario, 2002); una recerca sobre l'etapa d'entreguerres 1652-1700 (Barcelona entre dues guerres. Economia i vida quotidiana 1652-1714, 2005); i que ha culminat, de moment, amb els seus premiats estudis sobre el Born: el llibre La ciutat del Born: economia i vida quotidiana a Barcelona, segles XIV a XVIII (2009) (Premis Ciutat de Barcelona i Nacional de Cultura) i un seguit de treballs, acompanyats d'aportacions col·lectives, que integren la col·lecció, en dotze volums, "La ciutat del Born. Barcelona 1700" (2008-); i amb el seu estudi sobre la societat que va patir el setge de 1713-1714 (Una societat assetjada. Barcelona, 1713-1714,2014) (Premi Ferran Soldevila). Jubilats des d'aquest estiu, ara està immers en un estudi sobre "la gent" del carrer Montcada, del segle XIII al XVIII, que en certa forma és una història de Catalunya amb la qual vol contribuir, novament , a posar en crisi un seguit de tòpics sobre el període.
