DOI: https://doi.org/10.7203/KAM.10.10420

Del hospital de pobres a la cultura hospitalo-céntrica. Economía política y cambio cultural en el sistema hospitalario catalán / From the poor hospital to the hospital-centric culture. Political economy and cultural change in the Catalan hospital system


Resumen


Resumen: En el presente artículo se describe la evolución del sistema sanitario catalán utilizando, para ello, el desarrollo de un concepto cultural –el hospitalo-centrismo– clave para entender la hegemonía de la institución hospitalaria en los dispositivos de salud actuales. A tales efectos y utilizando dos perspectivas complementarias como son la historia antropológica y la antropología médica, el artículo analiza un case study a partir de tres ejemplos: la demanda de urgencias hospitalarias asociadas a una concepción cultural de lo que es “grave” y al embodiment de su eficacia por los ciudadanos; la necesidad del rol de asilo en las enfermedades crónicas o terminales; y la conversión del cuidado doméstico como “hospitalización doméstica” en el caso de la salud mental.

Palabras clave: hospital-centrismo, sistema sanitario, historia de hospitales, urgencias, cuidados crónicos, salud mental.


Abstract: This article describes the evolution of the Catalan Health System, using the development of a key cultural concept –hospital-centrism– to understand the hegemony of the hospital institution in the current health devices. To this purpose, and using two complementary perspectives such as anthropological history and medical anthropology, the article analyzes a case study from three examples: the demand for hospital emergencies related with a cultural conception of what is “severe”, and with its effectiveness embodied by the citizens; the need of the asylum role in chronic or terminal diseases; and the transformation of domestic care to “domestic hospitalization” in mental health cases.

Keywords: hospital-centrism, health system, history of hospitals, emergencies, chronic care, mental health.

Palabras clave


sistema hospitalario; urgencias; itinerarios asistenciales; hospitalo-centrismo.

Texto completo:

Artículo

Referencias


Alegre-Agís, Elisa. “Ethnoscapes domésticos y rite de passage: Significación y cronicidad del diagnóstico de esquizofrenia”. Revista de Antropología Social 26(1) (2016a): 195-217.

Alegre-Agís. Elisa. “La experiencia sintomatológica: significación y resignificación del diagnóstico en tres casos de trastorno mental severo”. Arxiu d’Etnografia de Catalunya 16 (2016b): 59–79.

Alegre-Agís, Elisa. “Internados en casa: del manicomio a la institución doméstica total”. Revista Española de Neuropsiquiatría 37(131) (2017): 63-78.

Alegre-Agís, Elisa y Comelles, Josep M. (2016). “La traducción de genealogías intelectuales: las paradojas actuales de los textos doctrinales de la desinstitucionalización en España”. Esteban, Silvia; Markez, Iñaki; Martínez, Óscar; Sánchez, M. Luisa; Urmeneta, Xabier (coords.) Historias de la salud mental para un nuevo tiempo. Madrid: Asociación Española de Neuropsiquiatría: 205-218.

Alonso, Carmen y de Bustos, Miguel (coords.) (2016). Catálogo Nacional de Hospitales 2016. Madrid: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.

Allué, Marta. “La gestión del morir: hacia una antropología del morir y de la enfermedad terminal”. Jano (653-H) (1985): 57-68.

Allué, Marta (1996). Sauver sa peau. Un pari sur la vie que tout le monde croyait perdu d’avance. París: Seli Arslam.

Allué, Marta (2013). El paciente inquieto. Los servicios de atención médica y la ciudadanía. Barcelona: Edicions Bellaterra.

Allué, Xavier (1998). Abierto de 0 a 24 horas. Zaragoza: Mira Ediciones.

Allué, Xavier (2011). Alla Baix. L’Hospital Joan XXIII de Tarragona (1967-2009). Tarragona: Silva Editorial.

Allué, Xavier y Comelles, Josep M. “Similarities and differences in pediatric emergency care between Spain and the USA”. Pediatric Research 43 (1998): 66–66.

Aragó, Ignasi (1967). Els hospitals a Catalunya. Barcelona: Imprenta Altés.

Aragó, Ignasi; Artigas, José; Muntaner, José M.; Soler-Durall, Carles (1969). Plan general de regionalización hospitalaria en Cataluña y Baleares, 5ª región hospitalaria española. Barcelona: Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Barcelona.

Barceló, Josep. “El proceso de fusión hospitalaria en la ciudad de Tarragona”. Medicina & Historia 1 (quinta época) (2015a): 4-19.

Barceló, Josep (2015b). “Heroísmos: etnografía del modelo de asistencia y práctica médicas en la Cataluña noucentista”. Perdiguero-Gil, Enrique y Comelles Josep M. (eds.) Medicina y Etnografía en Cataluña. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas: 227-262.

Barceló, Josep (2017). Poder local, govern i assistència pública : l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. Tarragona: Arola Editors.

Barceló, Josep y Comelles, Josep M.. “La economía política de los hospitales locales en la Cataluña moderna”. Asclepio 68(1) (2016): 127-143.

Beltrán, J., 2002. "El movimiento obrero en el Baix Llobregat entre 1970 y 1975". Brocar, 26: 245-264.

Bertrán, Felip (1936). Els serveis de Sanitat i Assistència Social de Catalunya. Reports i impressions del meu pas per la Conselleria de la Generalitat encarregada d’aquests serveis. Barcelona: Llibreria Verdaguer.

Bonfield, Christopher; Reinarz, Jonathan; Huguet-Termes, Teresa (eds.) (2013). Hospitals and Communities 1100-1960. Oxford: Peter Lang.

Bravo, Federico; de Miguel, Jesús; Polo, Roberto; Reventós, Jacint; Roddríguez, Josep A. (1979). Sociología de los ambulatorios: análisis de la asistencia sanitaria primaria en la Seguridad Social. Barcelona: Ariel.

Broggi, Moisès (2001). Memòries d’un cirurgià. Barcelona: Edicions 62.

Candel, Francisco (1976). Ser obrero no es ninguna ganga. Barcelona: Ariel.

Casares, Ramón; Fuentes, Manuel (2001). Història de la Clinica Plató. 75è aniversari. Barcelona: Clinica Plató.

Caudill, William A. (1958). The psychiatric hospital as a small society. Cambridge: Commonwealth Fund by Harvard University Press.

Codorniu, Núria; Bleda, Montserrat; Alburquerque, Eulàlia; Guanter, Lourdes; Adell, Josa; García, Francisca; Barquero, Ana. “Cuidados enfermeros en Cuidados Paliativos: Análisis, Consensos y Retos”. Índex de Enfermería: 20(1-2) (2011): 71-75.

Comelles, Josep M. (1988). La razón y la sinrazón, asistencia psiquiátrica y desarrollo del Estado en España. Barcelona: PPU.

Comelles, Josep M. “Psychiatric care in relation to the development of the contemporary state, The case of Catalonia”. Culture, Medicine and Psychiatry, 15 (1991): 193-215.

Comelles, Josep M. “La utopía de la atención integral en salud. Autoatención, práctica médica y asistencia primaria”. Revisiones en Salud Pública 3 (1993): 169–192.

Comelles, Josep M. “De l’assistencia i l’ajut mutu com a categories antropologiques”. Revista d’Etnologia de Catalunya 11 (1997): 32–43.

Comelles, Josep M. “The role of local knowledge in medical practice, a trans-historical perspective”. Culture, Medicine and Psychiatry 24(1) (2000): 41-75.

Comelles, Josep M. “Medicine, magic and religion in a hospital ward, An anthropologist as patient”. AM Revista della Società Italiana di Antropologia 13-14 (2002): 259-288.

Comelles, Josep M. (2004). “Fiebres, Médicos y Visitadores. Notas etnográficas sobre la práctica médica durante el franquismo”. Martínez-Pérez, José (coord.) La Medicina ante el nuevo Milenio: una perspectiva histórica. Cuenca: Universidad Castilla-La Mancha: 989–1018.

Comelles, Josep M. (2006). Stultifera navis, la locura, el poder y la ciudad. Lleida: Editorial Milenio.

Comelles, Josep M.. “Forgotten paths: culture and ethnicity in Catalan mental health policies (1900-39)”. History of Psychiatry 21(4) (2010): 406–423.

Comelles, Josep M. (2013). “Hospitals, Political Economy and Catalan Cultural Identity”. Bonfield, Christopher; Reinarz, Jonathan; Huguet-Termes, Teresa (eds.) Hospitals and Communities 1100-1960. Oxford: Peter Lang: 183–207.

Comelles, Josep M. (2017). “De los errores del pasado a las preocupaciones del ahora. Clínica, etnografía y educación sanitaria”. Comelles, Josep M.; Perdiguero-Gil, Enrique (eds.) Educación, promoción de la salud y comunicación. Tarragona: Publicacions URV: en prensa.

Comelles, Josep M.; Abella, Delfí; Linares, Juan L. (1980). “Assistència psiquiàtrica”. Abella, Delfí (ed.) Psiquiatria fonamental. Barcelona: Edicions 62: 507-532.

Comelles, Josep M.; Daura, Angelina; Arnau, Marina; Martín, Eduardo (1991). L’Hospital de Valls, assaig sobre l’estructura i les transformacions de les institucions d’assistència. Valls: Institut d’Estudis Vallencs.

Comelles, Josep M.: Alemany, Silvia; Francès, Laura (2013). De les iguales a la cartilla. El regiment de la cosa pública, la medicalització i el pluralisme assistencial a la Vall d’Aro. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.

Comelles, Josep M.; Perdiguero-Gil, Enrique (2015). “Begin the Beguine. Medicina y etnografía en Cataluña”. Perdiguero-Gil, Enrique y Comelles Josep M. (eds.) Medicina y Etnografía en Cataluña. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas: 15-34.

Comelles, Josep M. y Alegre-Agís, Elisa (2016). “Del custodialismo y desinstitucionalización en la psiquiatría bajo el franquismo (1937-1977)”. Esteban, Silvia; Markez, Iñaki; Martínez, Óscar; Sánchez, M. Luisa; Urmeneta, Xabier (coords.) Historias de la salud mental para un nuevo tiempo. Madrid: Asociación Española de Neuropsiquiatría: 219-236.

Comelles, Josep M. y Perdiguero-Gil, Enrique (2016). “Las resistencias al Seguro Obligatorio de Enfermedad (1942-1967): la perspectiva de profesionales, trabajadores y ciudadanos”. En: IX Encuentro de Investigadores del Franquismo, Granada, 10 y 11 de Marzo. Granada: Universidad de Granada.

Comelles, Josep M. y Barceló, Josep (2017). “La adaptación de los hospitales catalanes a la legislación benéfica del Estado liberal (1798-1914)”. Zarzoso, Alfons y Arrizabalaga, Jon (eds.) Al servicio de la salud humana. La historia de la medicina ante los retos del siglo XXI. Sant Feliu de Guíxols: Sociedad Española de Historia de la Medicina (SEHM), Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols y Institució Milà i Fontanals (CSIC): 503-508.

Conti, M. José (2009). “Enfermería y antropología: la literatura internacional”. Comelles, Josep M.; Martorell, M. Antònia, Bernal, Mariola (eds.) Enferemería y Antropologia. Padeceres, cuidadores y cuidados. Barcelona: Icaria: 219-234.

EESRI Servei d’Informació (2016). Estadística dels centres hospitalaris de Catalunya, 2014. Resum de resultats. Barcelona: Departament de Salut, Generalitat de Catalunya.

Egbe, Manfred; Alegre-Agis, Elisa; Comelles, Josep M. (2017). “El efecto Danacol. Publicidad, alimentos funcionales y la construcción de la medicina folk”. Juárez, Lorenzo M.; Medina F. Xavier; López, Julián (eds.) Comida y Mundo virtual. Internet, redes sociales y representaciones visuales. Barcelona: Universiat Oberta de Catalunya: 247-283.

Fajardo, Angélica (2007). El proceso de especialización en medicina familiar y comunitaria en España. Cambios profesionales en Atención Primaria en la década de 1980. [Tesis doctoral] Granada: Universidad de Granada.

Flexner, Abraham (1972). Medical education in the United States and Canada. New York: The Carnegie Foundation.

Fortin, Sylvie y Knotova, Michaela. “Présentation: îles, continents et hétérotopies. Les multiples trajectoires de l'ethnographie hospitalière”. Anthropologie et Sociétés 37(3) (2013): 9-24.

Fourquet, François; Murard, Lion; Lamarche-Vadel, Gaëtane; Préli, Georges (eds.) (1975). Histoire de la Psychiatrie de Secteur, ou le secteur impossible. París: Recherches.

Freidson, Eliot (1963). The hospital in modern society. New York: Free Press of Glencoe.

Galam, Eric (1996). Infiniment médecins. Les généralistes entre la science et l’humain. París: Editions Autrement.

Generalitat de Catalunya (1980a). Estudis i dictàmens sobre sanitat. Barcelona: Departament de Salut.

Generalitat de Catalunya (1980b). La sanitat a Catalunya. Anàlisi i propostes del Departament de Sanitat i Assistència Social. Barcelona: Departament de Salut.

Generalitat de Catalunya (1985). Planificació sanitària pública a Catalunya. Pla de reordenació hospitalària. Volum 4. Barcelona: Departament de Salut.

Generalitat de Catalunya (2010). Descripció i consens dels criteris de complexitat assistencial i nivells d’intervenció en l’atenció al final de la vida. Barcelona: Departament de Salut.

Generalitat de Catalunya (2012). Model d'atenció a les urgències. Respostes adequades a les demandes d'atenció immediata. Barcelona: Departament de Salut.

Goffman, Erving (1968). Asylums: Essays on the Social Situation of Mental Patients and Other Inmates. Garden City: Doubleday.

Gómez-Batiste, Xavier; Fontanals, M. Dulce; Roca, Jordi; Borràs, Josep M; Viladiu, Pau; Stjernswärd, Jan. “Catalonia who Demonstration Project on Palliative Care Implementation 1990-1995: results in 1995”. Pain Symptom Manage, 12 (1996): 73-78.

Gómez-Batiste, Xavier; Blay, Carles; Roca, Jordi; Fontanals, M. Dulce. “Innovaciones conceptuales e iniciativas de mejora en la atención paliativa del siglo XXI”. Medicina Paliativa 19(3) (2012): 85-86.

González de Chaves, Manuel (ed.) (1980). La Transformación de la asistencia psiquiátrica. Madrid: Mayoría.

Haro, Jesús A. (2000). “Cuidados profanos, una dimensión ambigua en la atención de la salud”. Perdiguero-Gil, Enrique y Comelles, Josep M. (eds.) Medicina y cultura. Estudios entre la Antropología y la Medicina. Barcelona; Bellaterra: 101-161.

Helman, Cecil (2003). “Natural History. changing folk perceptions of health and disease”. Arnold, Ken y Boon, Tim (eds.) Treat yourself. Health consumers in medical age. Exhibition catalogue Science Museum. Londres: Science Museum: 9–12.

Helman, Cecil (2004). Suburban Shaman. A Journey through medicine. Cape Town: Double Storey books.

Henderson, John; Horden, Peregrine; Pastore, Alessandro (eds.) (2007). The impact of Hospitals 300-2000. Berna, Peter Lang.

Hervàs, Carles (2004). Sanitat a Catalunya durant la República i la Guerra Civil. Política i organitzacions sanitaries : l’impacte del conflicte bel•lic. [Tesis doctoral] Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.

Herzlich, Claudine y Pierret, Janine (1984). Malades d’hier, malades d’aujourd’hui. París: Payot.

Huguet-Termes, Teresa y Arrizabalaga, Jon. “Hospital Care for the Insane in Barcelona, 1400–1700”. Bulletin of Spanish Studies 87(8) (2010): 81-104.

Huguet-Termes, Teresa; Verdés, Pere; Arrizabalaga, Jon; Sánchez, Manuel (eds.) (2014). Ciudad y hospital en el Occidente europeo. Lleida: Editorial Milenio.

Infante, Alberto (coord.) (1975). Cambio social y crisis sanitaria (bases para una alternativa). Madrid, Editorial Ayuso.

León, Pilar y Sarrasqueta, Pilar (2017). “Caracterización de los tipos de Hospitales a través del análisis de la revista de Estudios sobre hospitales y beneficencia”. Zarzoso, Alfons y Arrizabalaga, Jon (eds.) Al servicio de la salud humana. La historia de la medicina ante los retos del siglo XXI. Sant Feliu de Guíxols: Sociedad Española de Historia de la Medicina (SEHM), Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols y Institució Milà i Fontanals (CSIC): 137-142)

Llamero, Lluïsa (2015). “Del paternalismo a la apomediación: la nueva relación entre médicos y pacientes bajo el condicionante de internet”. En: XXVI Escuela de Salud Pública de Menorca, 21-25 septiembre. Maó: Escola de Salut Pública de Menorca.

Mahtani, Vinita y González-Castro, Inmaculada (2006). Evaluación cualitativa de los modelos organizativos en cuidados paliativos. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo.

Martínez-Callén, Ramón (2002). Entrevista a Ignasi Aragó (Memória de la professió), Barcelona: Col•legi Oficial de Metges de Barcelona.

Martorell, Maria Antònia (2015). Recuerdos del corazón. Vivencias, pràcticas y representaciones sociales de familiares cuidadores de personas con Alzheimer. Madrid: Ciclo Grupo 5.

Megías del Rosal, Fernando; Aguilar, Eduardo J.; Silvestre, Francisca (2004). Hospitalización domiciliaria. Salud mental. Valencia: Generalitat Valenciana.

Miguel, Jesús de (1976). La reforma sanitaria en España (el capital humano en el sector sanitario). Madrid: Editorial Cambio16.

Miguel, Jesús de (1979). La sociedad enferma. Las bases sociales de la política sanitaria española. Madrid: Akal.

Miller, Timothy S. (1985). The birth of the hospital in the Byzantine Empire. Baltimore: JHU Press.

Nadal, Juli de (2016). La construcción d eun éxito. Así se hizo nuestra sanidad pública. Barcelona: Libros La Lluvia.

Nutton, Vivian (1982). “Continuity or rediscovery: the city physician in Classical Antiquity and in the Middle Ages”. Russell, Andrew W. (ed.) The town and State physician in Europe, from the Middle Ages to Enlightenment. Wolfenbütteler Forschungen: Herzog August Bibliothek: 10–46.

Pallarés, Àngela (2003). El mundo de las unidades de cuidados intensivos: la última frontera. [Tesis Doctoral] Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.

Pelegrí, Xavier (ed.) (2011). El serveis socials a Catalunya. Aportacions per al seu estudi. Lleida: Ediciones de la Universitat de Lleida i Universitat Rovira i Virgili.

Perdiguero-Gil, Enrique y Comelles, Josep M. (2014). “The fight against superstition as health education Folkmedicine in Spain (1885-1985)”. En: X European Social Science History Conference, 23-26 abril. Viena: Universität Wien.

Perdiguero-Gil, Enrique; Martínez-Hernáez, Àngel; Comelles, Josep M. “Medical Anthropology in Spain: A historical perspective”. Jahrbuch für Europäische Ethnologie 9 (2014): 216–249.

Perdiguero-Gil, Enrique y Comelles, Josep M. (eds.) (2015). Medicina y etnografía en Cataluña. Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas.

Perdiguero-Gil, Enrique y Comelles, Josep M. (2016). “The weakness of health education in the Francoist system”. En: XI European Social Science History Conference, 30 marzo-2abril. Valencia: Universitat de València.

Perdiguero-Gil, Enrique y Ruíz Verdún, M. Dolores (2017). “La medicalización: ¿un concepto útil? Reflexiones a propósito de la investigación histórica de la cultura de la salud”. Zarzoso, Alfons y Arrizabalaga, Jon (eds.) Al servicio de la salud humana. La historia de la medicina ante los retos del siglo XXI. Sant Feliu de Guíxols: Sociedad Española de Historia de la Medicina (SEHM), Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols y Institució Milà i Fontanals (CSIC): 247-252.

Pieltain, Alberto (2003). Los hospitales de Franco. Las versión autóctona de una arquitectura moderna. [Tesis doctoral] Madrid: Univeridad Politécnica de Madrid.

Pons, Jerònia y Vilar, Margarita (2014). El seguro de salud privado y público en España: Su análisis en perspectiva histórica. Saragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza.

Pons, Jerònia; Vilar, Margarita (2016). “El sistema hospitalario catalán: el predominio de lo privado sobre lo público (1942-1986)”. En: XIV Trobada de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, 27-28 Octubre. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I.

Quiñones, Antonia; Álvarez, Pablo; García-Sánchez, María José; Guardia, Plácido. “Influencia de la atención avanzada en cuidados paliativos en la frecuentación de las urgencias hospitalarias”. Medicina paliativa 20(2) (2013): 60-63.

Reventós, Jacint (2002). Història dels hospitals de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona.

Reventós, Jacint; García, Anna; Piqué, Carme (1990). Història de la medicina Catalana sota el franquisme i les seves conseqüències. Barcelona: Hacer.

Rius, Ramón (2004). Conversaciones con Josep Espriu. Barcelona: Angle Editorial.

Risse, Guenter B. (1999). Mending bodies, saving souls : a history of hospitals. Oxford: University Press.

Rodriguez-Ocaña, Esteban (1990). “La asistencia medica colectiva en España hasta 1936”. Álvarez-Junco, José (coord.) Historia de la acción social pública en España: beneficencia y previsión. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social: 321-360.

Rosen, George (1963). “The Hospital: historical sociology of a community institution”. Freidson, Eliot (ed.) The hospital in Modern Society. New York y London: The Free Press: 1-36.

Serradell, Carme (2008). De qui són aquests nens? El prematur extrem, tecnologia i societat. [Tesis doctoral] Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.

Sigerist, Henry E. (1984). “De Bismarck a Beveridge. Desarrollo y tendencias de la legislacion sobre Seguridad Social”. Lesky Erna (ed.) Medicina Social. Estudios y testimonios históricos. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo:187-209.

Solé-Sabarís, Felipe (1971). Problemas de la Seguridad Social española. Barcelona: Pulso Editorial.

Soler-Durall, Carles. “Reflexiones sobre el hospital: su función en la formación de los médicos”. Educación Médica 13(2) (2010): 71-75.

Stanton, Alfred H. y Schwartz, Morris S. (1954). The mental hospital: a study of institutional participation in psychiatric illness and treatment. New York: Basic Books Inc.

Starr, Paul (1982). The social transformation of American Medicine. New York: Basic Books.

Steudler, Frangois. “L’Hôpital, la profession médicale et la politique hospitalière”. Revue Française de Sociologie XIV (1973): 13-40.

Steudler, Frangois (1974). L’hôpital en observation. París: Armand Colin.

Swartz, Marc J. (1968). Local-level Politics: Social and Cultural Perspectives. New York: Aldine Press.

Terrón, Aída; Comelles, Josep M.; Perdiguero-Gil, Enrique. “Schools and Health Education in Spain during the Dictatorship of General Franco (1939-1975) Manuscript”. History of Education review 46(2) (2017): 22-31.

Torner, Elvira; Guarga, Álex; Torras, María Glòria; Pozuelo, Antonio; Pasarín, Maribel; Borrell, Carme. “Análisis de la demanda en los servicios de urgencia de Barcelona”. Atención Primaria 32(7) (2003): 423-429.

Valderrama, María José (2008). Al final de la vida... Historias y narrativas de profesionales de cuidados paliativos. Barcelona: Icaria.

Vilar, Margarita y Pons, Jerònia (2011). “El papel de las sociedades de socorro mutuo en la cobertura del riesgo de enfermedad en España (1870-1942)”. En: X Congreso Internacional de la AEHE 8, 9 y 10 de Septiembre 2011. Carmona: Universidad Pablo de Olavide: 1-31.

Vilar, Margarita y Pons, Jerònia. “La construcción de la red de hospitales y ambulatorios públicos en España 1880‐1960”. Asociación española de historia económica. DT-AEHE 1609 (2016): 1-47. http://www.aehe.es/wp-content/uploads/2016/04/dt-aehe-1609.pdf

Warren, Henry y Kirson, Samuel (1960). The Culture of the State Mental Hospital. Detroit: Wayne State UP.

Zarzoso, Alfons (2017). “Privatización de la medicina y profesionalización de la gestión hospitalaria en Barcelona, 1888-1980”. Zarzoso, Alfons y Arrizabalaga, Jon (eds.) Al servicio de la salud humana. La historia de la medicina ante los retos del siglo XXI. Sant Feliu de Guíxols: Sociedad Española de Historia de la Medicina (SEHM), Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols y Institució Milà i Fontanals (CSIC): 509-514.


Enlaces refback

  • No hay ningún enlace refback.


Copyright (c) 2017 Josep Maria Comelles Esteban, Elisa Alegre Agís, Josep Barceló Prats

Licencia de Creative Commons
Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional.

 ISSN: 2340-1869 URL: http://ojs.uv.es/index.php/kamchatka 

http://ojs.uv.es/public/site/images/peblajau/facebook_logo_75_01 http://ojs.uv.es/public/site/images/peblajau/logo_twitter_75 http://ojs.uv.es/public/site/images/peblajau/academia_logo_75

 

Follow me on Academia.edu