| Títol variant: |
Alguns aspectes no cartesians del racionalisme de Spinoza i de Leibniz. Sobre la naturalesa dels cossos |
| Títol variant: |
Some non-Cartesian aspects of Spinoza's and Leibniz's rationalism : On the nature of bodies |
| Data: |
2017 |
| Resum: |
Tras recordar en la primera parte algunos vestigios de la herencia neoplatónica y cabalística de la tradición animista en las obras de Spinoza y del joven Leibniz, analizo en la segunda parte aspectos del conatus, que son comunes a ambos filósofos: mens idea corporis y mens harmonia conatuum respectivamente. Por fin, en una tercera parte, describo la «transvaloración » que del conatus de Hobbes y de Spinoza, así como de las regulae motus de Huygens, trató de hacer Leibniz: por una parte, de la resistencia o inertia naturalis de los cuerpos a la vis insita rebus: i. e. potentia absoluta corporum; y por otra parte, de la relatividad del movimiento de los experimentos mecánicos a la universalidad del principio de la equipolencia de la causa plena y del efecto entero, cuyo último fundamento es el principio de individuación: la universalidad de todas las leyes mecánicas y la singularidad de cada suceso del universo. |
| Resum: |
Després de recordar en la primera part alguns vestigis de l'herència neoplatònica i cabalística de la tradició animista en les obres de Spinoza i del jove Leibniz, analitzo en la segona part aspectes del conatus, que són comuns a ambdós filòsofs: mens idea corporis i mens harmonia conatuum respectivament. Finalment, en una tercera part, descric la «transvaloració» que del conatus de Hobbes i de Spinoza, així com de les regulae motus de Huygens, va tractar de fer Leibniz: d'una banda, de la resistència o inertia naturalis dels cossos a la vis insita rebus: i. e. potentia absoluta corporum; i de l'altra, de la relativitat del moviment dels experiments mecànics a la universalitat del principi de l'equipol·lència de la causa plena i de l'efecte enter, l'últim fonament del qual és el principi d'individuació: la universalitat de totes les lleis mecàniques i la singularitat de cada succés de l'univers. |
| Resum: |
Remembering in the first part some vestiges of the neoplatonic and kabbalistic heritage of the animistic tradition in the work of Spinoza and the young Leibniz, I analyze in the second part the common aspects of the conatus in both philosophers: mens idea corporis and mens harmonia conatuum, respectively. Finally, in the third part, I describe the "transvaloration" of Hobbes's and Spinoza's conatus and Huygens's regulae motus Leibniz intended to add: from the "resistance or inertia naturalis" of bodies to the vis insita rebus (i. e. , potentia absoluta corporum) and from the "relativity" of motion of mechanical experiments to the "universality" of the principle of equipolentia causae plenae et effectus integri grounded in the principle of individuation, that is, the universality of all mechanical rules and the singularity of every fact of the universe. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Animismo ;
Armonía ;
Causa/efecto ;
Conatus ;
Cuerpo/mente ;
Individuación ;
Inercia ;
Mecanismo ;
Resistencia ;
Animism ;
Harmony ;
Cause/effect ;
Body/mind ;
Individuation ;
Inertia ;
Mechanism ;
Resistance ;
Animisme ;
Harmonia ;
Causa/efecte ;
Cos/ment ;
Individuació ;
Inèrcia ;
Mecanisme ;
Resistència |
| Publicat a: |
Enrahonar, Vol. 59 (2017) , p. 71-90 (Articles) , ISSN 2014-881X |
visitant ::
identificació
