| Títol variant: |
Disseny institucional i neoliberalisme : el model xilè com a resultat del trencament unilateral del contracte social |
| Títol variant: |
Institutional Design and Neoliberalism : the Chilean Model as a Result of the Unilateral Break of the Social Contract |
| Data: |
2017 |
| Resum: |
El presente artículo intenta definir el sentido de los procesos de rediseño institucional ocurridos sobre la sociedad chilena en los últimos treinta años, basados en lo que denominamos descolectivización y que han sido operados sobre lo constitucional, la propiedad estatal y el funcionamiento de la economía privada. Sostenemos que el problema de la descolectivización en Chile proviene del rompimiento unilateral del contrato social entre clases ocurrido a mediados de la década de 1970. Como recurso metodológico, se expone el contrato social, mecanismo institucional previsto para corregir la tensión entre intereses individuales y resultados sociales, y la figura del forced rider o consumidor forzado de bienes públicos. Esto, con el fin de intentar ilustrar las restricciones y la contención de beneficios que la matriz sociopolítica desarrollista -el modelo de capitalismo embridado o reformado- imponía sobre el capital entre las décadas de 1940 y 1970, lo que provocó que la élite rompiera unilateralmente con el contrato democrático y generó las condiciones para imponer un nuevo diseño institucional, esta vez más restrictivo y antidemocrático. Como resultado y discusión, se exponen sucintamente una serie de consecuencias observables que el diseño institucional neoliberal habría comportado, tanto en el terreno político como en el económico y cultural. Todas son consecuencias que vienen a confirmar las conjeturas teóricas que sostienen que el rediseño institucional neoliberal significa un proyecto de clase que viene a destruir los logros del proyecto político de la alianza de las clases medias y bajas propios del desarrollismo nacional popular. |
| Resum: |
This article aims to define the meaning of institutional redesign processes in Chilean society over the last 30 years, which were based on the so-called de-collectivisation operating over the constitution, public property and the private economy. We argue that the de-collectivisation problem in Chile was a consequence of the unilateral break-up between social classes of the mid-1970s. In methodological terms, we present the social contract as an institutional mechanism to correct tensions between individual interests, its social results and the so-called forced rider, a forced consumer of public goods. This explanation of social contract allows us to illustrate the restrictions and benefit containment that the development-based, socio-political matrix imposed on capital from the 1940s to the 1970s, which led to the unilateral break-up of the democratic contract and opened the doors for a more restrictive and even new, anti-democratic institutional design. As a result, we briefly present the observable consequences that neoliberal institutional design has brought into the political, economic and cultural arenas. All of these consequences confirm the theoretical hypothesis that neoliberal institutional redesign was a class project that destroyed the achievements of the developmental political project based on the alliance between the middle and lower classes. |
| Resum: |
El present article intenta definir el sentit dels processos de redisseny institucional que han afectat la societat xilena en els últims trenta anys, basats en el que denominem descol·lectivització i que han operat sobre la part constitucional, la propietat estatal i el funcionament de l'economia privada. Sostenim que el problema de la descol·lectivització a Xile prové del trencament unilateral del contracte social entre classes que es va produir a mitjan dècada de 1970. Com a recurs metodològic, s'exposa el contracte social, mecanisme institucional previst per corregir la tensió entre interessos individuals i resultats socials, i la figura del forced rider o consumidor forçat de béns públics. Això, amb la finalitat d'intentar il·lustrar les restriccions i la contenció de beneficis que la matriu sociopolítica desenvolupista -el model de capitalisme embridat o reformat- imposava sobre el capital entre les dècades de 1940 i 1970, la qual cosa va provocar que l'elit trenqués unilateralment amb el contracte democràtic i va generar les condicions per imposar un nou disseny institucional, aquesta vegada més restrictiu i antidemocràtic. Com a resultat i discussió, s'exposen breument una sèrie de conseqüències observables que el disseny institucional neoliberal hauria comportat, tant en el terreny polític com en l'econòmic i cultural. Totes són conseqüències que confirmen les conjectures teòriques que sostenen que el redisseny institucional neoliberal significa un projecte de classe que vol destruir els assoliments del projecte polític de l'aliança de les classes mitjanes i baixes propis del desenvolupisme nacional popular. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Neoliberalismo ;
Acción colectiva ;
Democracia ;
Desigualdad ;
Políticas públicas ;
Chile ;
Neoliberalisme ;
Acció col·lectiva ;
Democràcia ;
Desigualtat ;
Polítiques públiques ;
Xile ;
Neoliberalism ;
Collective action ;
Democracy ;
Inequity ;
Public policy |
| Publicat a: |
Papers : revista de sociologia, Vol. 102 Núm. 3 (Juliol-Setembre 2017) , p. 449-476 (Artículos) , ISSN 2013-9004 |
visitant ::
identificació
