L'article de Dulcinea Tomàs denuncia l�exili de la literatura hispanoafricana, que queda relegada a un pla d'invisibilitat absoluta en les universitats espanyoles; al mateix temps, exposa com aquesta literatura assumeix la polèmica ideològica i la confrontació estètica que suposa el xoc de les llengües i cultures autòctones amb aquelles que són imposades per un projecte colonial modern. Textos com els d'Inongo-vi-Makomé ajuden a visibilitzar la literatura africana escrita en espanyol i, a més, proposen una reflexió al voltant de la visió peninsular sobre el continent africà.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados