Recapture rates of five passerine species wintering at a reedbed in central Spain
- Autores: Alfonso Villarán, Juan Pascual-Parra
- Localización: Revista catalana d'ornitologia = Catalan journal of ornithology, ISSN 1697-4697, Nº. 20, 2003, págs. 19-27
- Idioma: inglés
- Títulos paralelos:
- Tasas de recaptura de cinco especies de paseriformes invernantes en un carrizal del centro de España
- Taxes de recaptura de cinc espècies de passeriformes hivernants en un canyissar del centre d’Espanya
- Enlaces
-
Resumen
- español
Se analizan los datos de captura-recaptura en red japonesa de cinco especies de paseriformes en un carrizal del centro de España durante los inviernos de 1982-86 y 1988-89. Las tasas de recaptura dentro de un mismo invierno y entre inviernos sucesivos variaron significativamente entre especies. El Petirrojo Erithacus rubecula mostró una elevada fidelidad al dormidero durante el invierno y, por lo tanto, presentó una elevada tasa de recaptura durante el mismo invierno, la cual fue intermedia en el Bisbita Ribereño Alpino Anthus spinoletta, el Acentor común Prunella modularis y el Pájaro Moscón Remiz pendulinus, y baja en el Escribano Palustre Emberiza schoeniclus. Las tasas de recaptura dentro de un mismo invierno solamente variaron entre años en el caso del Escribano Palustre, probablemente en relación a variaciones en la seguridad del carrizal.
Las tasas de recaptura del Escribano Palustre dentro de un mismo invierno no se relacionaron significativamente con el sexo o la edad de los ejemplares, pero se observó que las aves recapturadas a lo largo de una misma estación presentaron alas más cortas que las aves no recapturadas, lo que podría indicar una mayor fidelidad de las hembras jóvenes al lugar de invernada. Las tasas de recaptura entre inviernossucesivos fueron bajas para todas las especies, aunque estuvo significativamente correlacionada con la longitud alar y el tamaño de cada especie, siendo, pues, particularmente baja para el Acentor Común y el Pájaro Moscón. La mayor parte de recapturas entre inviernos sucesivos implicaron al Escribano Palustre, la especie de mayor tamaño. Las tasas de recaptura entre inviernos sucesivos para esta especie indican una cierta tendencia a cambiar de sitio de invernada entre años sucesivos. El peso y la condición corporal de los machos de Escribano que se recapturaron en inviernos sucesivos fueron mayores que los de los machos no recapturados.
- English
We have analysed mist-net capture-recapture data of five passerine species in a reedbed in central Spain during the winters of 1982-83 to 1985-86 and 1988-89. Within- and betweenwinter recapture rates varied significantly among species. The Robin Erithacus rubecula presented high site-fidelity during the winter, showing a high within-winter recovery rate; this value was intermediate in the Water Pipit Anthus spinoletta, Dunnock Prunella modularis and Penduline Tit Remiz pendulinus, and low in the Reed Bunting Emberiza schoeniclus. Only in the Reed Bunting within-winter recapture rates varied among years, probably in association with variations in the safety of the site for this species. Reed Bunting within-winter recovery rates were not significantly influenced by sex or age, though birds recaptured within the same winter of ringing had shorter wings than birds not subsequently recaptured, which might indicate a trend for young females to exhibit higher fidelity to the roost during the winter. Between-winter recapture rates were low for all species, but were positively correlated with each species? wing length and body size, and were thus particularly low for the Dunnock and Penduline Tit. Most between-winter recapture data concerned the largest species (according to body index), the Reed Bunting. Recapture data for this species indicated a tendency to change roosting sites in different winters. Body mass and body condition were higher in males that were subsequently recaptured in successive winters after ringing than in males that were not recaptured.
- català
S’analitzen les dades de captura-recaptura en xarxa japonesa de cinc espècies de passeriformes capturats al Canyisar de Villamejor, al Tajo mitjà, centre d’Espanya (39° 56’ N, 3° 47’ W), durant els hiverns de 1982-86 i 1988-89. Es van utilitzar 10 xarxes japoneses que van funcionar 4 hores abans de la posta del sol, sempre als mateixos llocs, per bé que amb un esforç de captura variable entre anys (Apèndix 1).
En total es van capturar 6.590 ocells de 67 espècies diferents. Les cinc espècies estudiades utilitzen la zona d’estudi regularment entre octubre i març. Les taxes de recaptura durant l’hivern(G4 = 52,08;
p<0,01) i entre hiverns successius (G3 = 7,51; p<0.05) variaren significativament entre espècies. El Pit-roig Erithacus rubecula presenta una gran fidelitat al lloc durant l’hivern i, per tant, una elevada taxa de recaptura durant l’hivern, la qual és intermèdia en el Grasset de Muntanya Anthus spinoletta, el Pardal de Bardissa Prunella modularis i el Teixidor Remiz pendulinus, i baixa en el Repicatalons Emberiza schoeniclus (Taula 1). La taxes de recaptura dels repicatalons van ser particularment baixes l’hivern de 1988-89 (0.76%) (G3 = 16,62; p< 0,01), mentre que en les altres espècies no s’observaren diferències entre anys (G3 = 0,32; p> 0,05 per al Grasset de Muntanya; G3 = 1,03 ; p> 0,05 per al Pit-roig; G3 = 3,18; P > 0,05 per al Pardal de Bardissa i G3 = 1,55; p > 0,05 per al Teixidor, Taula 2). Les taxes de recaptura durant l’hivern de Repicatalons no es trobaren significativament associades ni al sexe ni a l’edat (Taula 3). Tanmateix, la longitud alar fou inferior per als exemplars recapturats (X _ = 74,7 ± 2.8 mm) que per als no recapturats (X _ = 76,0 ± 3,4 mm) (F1,1094 = 5,125; P = 0.024) durant el mateix hivern, fet que podria indicar que es tracta preferentment de femelles joves, les quals mostrarien més fidelitat al lloc d’hivernada al llarg d’un mateix any. La condició corporal i el pes foren lleugerament, però no significativa, superiors en els repicatalons no recapturats que en els racapturats durant el mateix hivern. Les taxes de recaptura dels repicatalons al llarg de l’hivern presenten un clar patró estacional (χ2 1 = 16,65; P = 0,005), i són màximes entre novembre i gener (Taula 4). Les taxes de recaptura entre hiverns successius va ser baixa per a totes les espècies (Taula 1), i es va trobar positivament correlacionada amb la llargada de l’ala (rs = 0,90; P = 0,037; n = 5) i la seva mida corporal (rs = 1,00; P < 0,0001; n = 5). Per tant, va ser particularment baixa per a Pardal de bardissa i el Teixidor. La major part de recaptures entre hiverns successius van correspondre al Repicatalons, l’espècie més gran. Aquestes dades indiquen una certa tendència d’aquesta espècie a canviar de lloc d’hivernada entre hiverns successius, fet que es veu recolzat per la recaptura d’alguns dels exemplars anellats a l’àrea d’estudi en canyissars veïns en anys posteriors (Apèndix 2). El pes i la condició corporal dels mascles recapturats en hiverns successius van ser superiors a les dels mascles no recapturats (Taula 6).
- español
