Resumen de Situació i distribució dels rapinyaires nocturns a la Conca de Tremp (Pallars Jussà, Lleida)

Jordi Castilló Carretero, Marta Verdeny

• español

  Se estudió la situación y distribución de las rapaces nocturnas en la Conca de Tremp a través de censos regulares durante el periodo 2000-2002. Los censos se realizaron con la ayuda de grabaciones, que se reprodujeron durante 5 minutos en invierno, para la detección de Búho Real y Cárabo, y en la primavera, desde abril a junio, para la detección de Autillo, Mochuelo, Lechuza y Búho Chico. El método de los reclamos se complementó con entrevistas con ornitólogos y gente de la zona que conocían las rapaces nocturnas. Se describieron los hábitats de la zona de estudio y se estimaron los cambios del uso del suelo de acuerdo con los datos oficiales de la Generalitat. Se encontraron cinco especies de rapaces nocturnas: Búho Real, Cárabo, Autillo, Lechuza y Búho Chico. Se detectaron un total de 31 territorios de Cárabo situados en zonas ocupadas por robledales, pinares y un mosaico de parcelas agrícolas con arbolado. En comparación con los datos obtenidos en el atlas anterior de aves nidificantes, esta especie mostró una tendencia positiva, que se podría explicar por el incremento de la superficie ocupada por el mosaico agroforestal. Contrariamente, las otras especies de rapaces nocturnas mostraron una tendencia negativa a excepción del Búho Chico, que parece estable. Se comprobó la desaparición del Mochuelo como nidificante, y un fuerte descenso en el número de territorios de Lechuza y Autillo. Los cambios en los usos del suelo, junto con el abandono de las explotaciones agrícolas en la periferia de la Conca y una intensificación de la agricultura, parecen las causas más probables de los patrones observados.

• català

  Es va estudiar la situació i distribució dels rapinyaires nocturns a la Conca de Tremp mitjançant censos regulars durant el període 2000-2002. Els censos es van realitzar amb l’ajuda d’enregistraments, que es van reproduir durant cinc minuts a l’hivern per detectar Duc i Gamarús, i a la primavera, des de l’abril al juny, per detectar Xot, Mussol, Òliba i Mussol Banyut. El mètode dels reclams es va complementar amb entrevistes amb ornitòlegs i gent de la zona que coneixia els rapinyaires nocturns. Es van descriure els hàbitats de la zona d’estudi i es van estimar els canvis d’ús del sòl d’acord amb les dades oficials de la Generalitat. Es van trobar cinc espècies de rapinyaires nocturns: Duc, Gamarús, Xot, Òliba i Mussol Banyut. Es van detectar un total de 31 territoris de Gamarús, situats en zones ocupades per rouredes, pinedes i un mosaic de parcel·les agrícoles i bosquines. En comparació amb les dades obtingudes a l’atles anterior d’ocells nidificants, aquesta espècie va mostrar una tendència positiva, que es podria explicar per un increment de la superfície ocupadapel mosaic agroforestal. Per contra, les altres espècies de rapinyaires nocturns van mostrar una tendència negativa a excepció del Mussol Banyut, el qual sembla estable. Es va comprovar la desaparició del Mussol com a nidificant, i una forta davallada en el nombre de territoris d’Òliba i Xot. Els canvis en l’ús del sòl, amb l’abandonament de les explotacions agrícoles a la perifèria de la Conca i una intensificació de l’agricultura, semblen les causes més probables dels patrons observats.

• English

  The present distribution and habitat use of owls in the Conca de Tremp, Lleida, NE Spain, was studied by means of repeated censuses during the period 2000-2002. The owl surveys were conducted using five-minute tape recordings. These were made in winter to detect Eagle and Tawny Owls, and in spring, from April to June, to detect Scops, Little, Barn and Long-eared Owls. Surveys were completed with additional enquiries to local people. The habitats present around the survey locations were described, and estimations of land use and changes in agricultural activity in the area were collected from government statistical sources. The censuses detected five species, namely Eagle, Tawny, Scops, Barn and Long-eared Owls. A total of 31 territories of Tawny Owl were located in landscapes dominated by oak forests, pines and a mosaic of agriculture and low shrubby forest. A comparison of the distribution of this species between the present study and that of the breeding-bird atlas in Catalonia, dating to 1983, showed a positive tendency that could be partially explained by an increase in the area covered by the agro-forestry mosaic in the region. In contrast, all other owl species showed a negative trend, except for the Long-eared Owl, which seemed to remain fairly stable. We detected the total extinction of the Little Owl as a breeder in the area, and a strong decrease in the number of Scops and Barn Owls territories. Land-use changes, in particular the progressive abandoning of agriculture towards the edge of the plain, and the intensification of agriculture, may be behind the observed changes in distribution patterns.