Resumen de Aportaciones al e-learning desde un estudio de buenas prácticas en las universidades andaluzas

Julio Cabero Almenara, María del Carmen Llorente Cejudo, Juan Antonio Morales Lozano

• español

  La presencia y el desarrollo de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) resulta cada vez más apreciable en todos nuestros ámbitos, y son muchos los esfuerzos que las universidades de todos los países efectúan para incorporarlas a actividades tales como la gestión, la investigación o la docencia. Es en este contexto en el que surge el estudio que exponemos en el presente artículo, cuyos propósitos principales se declararon en los siguientes términos: a) identificar los usos que hacen los profesores denominados como de «buenas prácticas» del e-learning; b) conocer qué problemas técnicos, didácticos y organizativos encontraban a la hora de incorporar esta modalidad de enseñanza-aprendizaje; c) analizar las características de los materiales diseñados para tal fin.

  Para ello se emplearon diferentes estrategias de recogida de información, tales como el biograma, la entrevista individual al profesorado, el análisis de los materiales y la entrevista grupal a los alumnos.

  En síntesis, podríamos decir que los resultados obtenidos nos permitieron llegar a algunas conclusiones, como, por ejemplo, una actitud favorable, tanto por parte de los profesores como de los alumnos, hacia metodologías en línea, pero, más especialmente, hacia modelos mixtos o semipresenciales, de las cuales destacaron su utilidad, la flexibilización que permiten, y el aumento de la implicación y la participación del alumnado. Asimismo, se identificó la necesidad de formación didáctica por parte de los docentes y los estudiantes, y la urgencia de servicios y unidades de ayuda para el profesorado en lo que se refiere al uso de herramientas, el diseño de materiales y los recursos disponibles. Por último, se detectó un incremento del rendimiento académico de los estudiantes mediante la implementación de acciones formativas semipresenciales.

• català

  La presència i el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) cada vegada és més apreciable en tots els nostres àmbits, i són molt nombrosos els esforços que les universitats de tots els països fan per incorporar-les a activitats com la gestió, la investigació o la docència. És en aquest context on neix l�estudi que exposem en aquest article, els principals propòsits del qual es van declarar en els termes següents: a) identificar els usos que els professors fan de l�aprenentatge virtual denominats de «bones pràctiques»; b) saber quins problemes tècnics, didàctics i organitzatius han trobat els professors a l�hora d�incorporar aquesta modalitat d�ensenyament-aprenentatge; c) analitzar les característiques dels materials que s�han dissenyat amb aquesta finalitat.

  Per a fer l�estudi es van utilitzar diferents estratègies de recollida d�informació, com ara el biograma, l�entrevista individual al professorat, l�anàlisi dels materials i l�entrevista grupal als alumnes.

  En síntesi, podríem dir que els resultats obtinguts ens van permetre arribar a algunes conclusions, com, per exemple, una actitud favorable, tant per part dels professors com dels alumnes, envers les metodologies en línia, però, més especialment, cap a models mixtos o semipresencials, de les quals van destacar la utilitat, la flexibilització que permeten, i l�augment de la implicació i la participació de l�alumnat. Així mateix, es va identificar la necessitat de formació didàctica per part dels docents i els estudiants, i la urgència de disposar de serveis i unitats d�ajuda per al professorat amb relació a l�ús d�eines, el disseny de materials i els recursos disponibles. Finalment, es va detectar un increment del rendiment acadèmic dels estudiants amb la implementació d�accions formatives semipresencials

• English

  The presence and development of ICTs in higher education is ever greater, and so are the efforts that universities everywhere have been making to incorporate them into areas such as management, research and teaching. It is within this context that the study presented in this article falls. The main objectives of the study were stated in the following terms: a) To identify how lecturers who were recognised for their best practices in e-learning made use of such practices; b) To ascertain the technical, didactic and organisational problems that they found when incorporating this teaching-learning modality; and c) To analyse the characteristics of the materials that were designed for that purpose.

  To do that, several data collection strategies were used, such as lecturer bios, individual lecturer interviews, an analysis of materials, and a group student interview.

  The results allowed a number of conclusions to be drawn, such as positive lecturer and student attitudes towards e-learning in general and towards blended learning in particular. Both the lecturers and the students highlighted their usefulness, the flexibility they allow, and the increase in student involvement and participation. Likewise, the need for both the lecturers and the students to have didactic training was identified, as was the urgent need to set up units and services to assist teaching staff with the use of tools, with the design of materials and with the resources available. Finally, the implementation of blended learning was found to increase the students� academic performance.