En poc temps, Marc Timón (Castelló d´Empúries, 1980) ha passat de jove promesa a enfant terrible i a realitat consagrada en el món de la cobla. Des dels seus inicis a la cobla Els Rossinyolets fins a l´actualitat, que és tible solista a la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona (a més de teclista d´un grup funk), mai no ha deixat d´escriure per a cobla, tot aportant-hi aires de renovació, amb una orquestació magnífica i un estil clarament reconeixible, ple d´un lirisme conspicu tenyit de les més diverses influències. El seu disc Intimitats -aparegut aquest passat estiu amb un format cosmopolita i innovador- recull 24 de les seves premiades sardanes, en les quals fa sonar la cobla com una big band, utilitza sonoritats jazzístiques, o l´acosta a la música disco. Però més enllà de la cobla i de donar sortida als seus interessos literaris, Marc Timón fa temps que s´ha endinsat també en el món de la música de cambra i de la música simfònica. Especialment en la música per a cinema, en què -després d´haver guanyat el Premi Jerry Goldsmith en due ocasions- comença a sonar ja amb veu pròpia.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados