"Que en ell stara segura la maior nau del mon". Tràfic i evolució del port de Barcelona al segle XV

• Autores: Mikel Soberón Rodríguez
• Localización: Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, ISSN 1699-793X, Nº. 8, 2012, págs. 54-78
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • "In it the greatest ship in the world shall be safe". Shipping and the evolution of the port of Barcelona in the 15th century
  • «Que en ell stara segura la maior nau del mon» («qu'en lui sera sûr le plus grand navire du monde».) Trafic et évolution du port de Barcelone au XVe siècle
  • "Que en ell stara segura la maior nau del mon". Tráfico y evolución del puerto de Barcelona en el siglo XV
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Dialnet Métricas: 3 Citas
• Resumen
  • español

    Durante el siglo XV el Consell de Cent se embarca en uno de sus proyectos más ambiciosos hasta el momento: la construcción de un muelle en el puerto de Barcelona. Estas reformas estructurales suponen la mayor modificación del frente marítimo de la ciudad en época medieval y, al mismo tiempo, sientan los cimientos de las futuras construcciones portuarias en la época moderna y la formación del barrio de la Barceloneta. El estudio del puerto medieval se presenta como un buen punto de observación de los cambios, sobre todo económicos, que se producen en la ciudad bajomedieval. Si bien aún queda mucho por investigar, en este artículo se intentan esbozar los procesos económicos que, desde la lectura de fuentes fiscales como el derecho de anclaje o de los materiales arqueológicos, se pueden inferir y aplicar a la realidad física del puerto.

  • català

    Durant el segle XV, el Consell de Cent s'embarca en un dels projectes més ambiciosos que havia dut a terme fins aleshores: la construcció d'un moll al port de Barcelona. Aquestes reformes estructurals suposen la modificació més gran del front marítim de la ciutat en època medieval i, alhora, fonamenten les futures construccions portuàries en l'època moderna i la formació del barri de la Barceloneta. L'estudi del port medieval es presenta com un bon punt d'observació dels canvis, sobretot econòmics, que es produeixen a la ciutat baixmedieval. Si bé queda encara molt camp per investigar, en aquest article s'intenten esbossar els processos econòmics que, des de la lectura de fonts fiscals com el dret d'ancoratge o dels materials arqueològics, es poden inferir i aplicar a la realitat física del port.

  • English

    During the 15th century, the Consell de Cent (Council of One Hundred) embarked on one of the most ambitious projects hitherto undertaken: the construction of a quay in the port of Barcelona, These structural reforms involved the most extensive modification of the city shoreline in medieval times and also provided the foundations for future port constructions in modern times and the formation of the neighbourhood of the Barceloneta. The study of the medieval port is a good observation point of the changes, especially economic, that took place in the late medieval city. Although much remains to be researched, this article attempts to outline the economic processes that, based on a reading of the tax sources such as anchorage rights and archaeological materials, can be inferred and applied to the physical reality of the port.

  • français

    Au cours du XVe siècle, le Consell de Cent (Conseil des Cent gentilshommes) s'embarque dans l'un des projets les plus ambitieux qu'il ait mis sur pied jusqu'à cette date: la construction d'un quai dans le port de Barcelone. Ces réformes structurales supposent la plus grande modification du front maritime de la ville à l'époque médiévale et, en même temps, elles établissent les bases des futures constructions portuaires de l'époque moderne et la création du quartier de la Barceloneta. L'étude du port médiéval se présente comme un excellent point d'observation des changements, surtout économiques, qui se produisent dans la ville du bas Moyen-âge. S'il y a encore bien des domaines pour la recherche, à travers cet article, on essaie d'ébaucher les processus économiques que l'on peut déduire et appliquer à la réalité physique du port, à partir de la lecture des sources fiscales telles que le droit d'ancrage ou des matériaux archéologiques.