Resumen de Proposta d'evolució del front marítim de Barcelona durant l'holocè, a partir de la integració de dades geotècniques, intervencions arqueològiques i cronologies absolutes

Ramon Julià Brugués, Santiago Riera i Mora

• español

  Los numerosos estudios realizados sobre los cambios históricos del litoral barcelonés evidencian la estrecha relación que se establece entre la configuración del frente marítimo de una ciudad mediterránea como Barcelona y su evolución histórica. El conocimiento de los cambios morfológicos del litoral a lo largo de la historia constituye, pues, un elemento clave para entender la historia socioeconómica de la llanura y la ciudad de Barcelona. Sin embargo, gran parte de las reconstrucciones del litoral se ha basado en la información procedente de los documentos históricos, de difícil interpretación paleogeográfica. La intensa actividad urbanística desarrollada en la ciudad en las décadas de 1990 y 2000 ha generado un gran volumen de información sobre el subsuelo del Pla de Barcelona, especialmente en los sectores más litorales, que permite apuntar nuevas hipótesis interpretativas de la dinámica del frente marítimo de Barcelona durante el holoceno, basadas principalmente en la información sedimentológica reunida, procedente de 180 sondeos geotécnicos, perfiles sedimentológicos, intervenciones arqueológicas y dataciones radiométricas.

• català

  Els nombrosos estudis realitzats sobre els canvis històrics del litoral barceloní constitueixen una evidència de l'estreta relació que s'estableix entre la configuració del front marítim d'una ciutat mediterrània com Barcelona i el seu esdevenir històric. Conseqüentment, el coneixement dels canvis morfològics del litoral al llarg de la història esdevé un element clau per entendre la història socioeconòmica de la plana i de la ciutat de Barcelona. Tanmateix, una gran part de les reconstruccions del litoral s'han basat en la informació continguda als documents històrics, de difícil interpretació paleogeogràfica. La intensa activitat urbanística duta a terme a la ciutat de Barcelona durant les dècades de 1990 i 2000 ha generat un gran volum d'informació sobre el subsòl del Pla de Barcelona, especialment en els sectors més litorals, que permet apuntar noves hipòtesis interpretatives de la dinàmica del front marítim de Barcelona durant l'holocè, basades principalment en la informació sedimentològica recollida, procedent de 180 sondatges geotècnics, perfils sedimentològics, intervencions arqueològiques i datacions radiomètriques.

• English

  The numerous studies on the historical changes to the Barcelona shoreline reveal the close relation established between the shaping of the shoreline of a Mediterranean city like Barcelona and its historical development. Consequently, awareness of the morphological changes of the shoreline throughout history becomes a key element to understanding the socioeconomic history of the plain and city of Barcelona. However, most reconstructions of the shoreline have been based on the information contained in historical documents, difficult to interpret paleogeographically. The intense urban development activity carried out in the city of Barcelona in the 1990s and 2000s has resulted in a large amount of information on the subsoil of the plain of Barcelona, particularly in the most littoral sectors, allowing new interpretative hypotheses on the dynamic of the Barcelona shoreline during the Holocene. These hypotheses are mainly based on the sedimentological information gathered from 180 geotechnical drillings, sedimentological profiles, archaeological interventions and radiometric datings.

• français

  Les nombreuses études réalisées à propos des changements historiques du littoral barcelonais constituent une évidence quant à l'étroite relation qui s'établit entre la configuration du front maritime d'une ville méditerranéenne telle que Barcelone et son futur historique. Par conséquent, la connaissance des changements morphologiques du littoral, au fil de l'histoire, devient un élément clé permettant de comprendre l'histoire socioéconomique de la plaine et de la ville de Barcelone. Cependant, une grande partie des reconstructions du littoral se sont basées sur l'information contenue dans des documents historiques, difficilement interprétables d'un point de vue paléogéographique. L'activité urbanistique intense qu'a vécu Barcelone entre 1990 et 2000 a fourni un grand volume d'information sur le sous-sol de la plaine de Barcelone, en particulier dans les secteurs les plus proches du littoral, ce qui permet d'avancer de nouvelles hypothèses d'interprétation quant à la dynamique du front maritime de Barcelone pendant l'holocène, hypothèses basées principalement sur l'information sédimentologique recueillie, provenant de 180 sondages géotechniques, de profils sédimentologiques, d'interventions archéologiques et de datations radiométriques.