Durant el Trienni Liberal, els liberals més revolucionaris elaboraren i difongueren projectes constitucionals més radicals que la Constitució de 1812. Aquells liberals assimilaren les propostes forjades pel constitucionalisme il·lustrat napolità que havien arribat a Espanya de la mà dels exiliats liberals italians. El fracàs del cop d�estat contrarevolucionari de juliol de 1822 provocà un canvi de govern que afavorí el desenvolupament exaltat de la Constitució de 1812 i frenà qualsevol manifestació de reforma constitucional, tant en un sentit moderat com radical. El dogmatisme constitucional d�aquell govern ajudà al fet que els liberals més exaltats incorporessin a la seva interpretació de la Constitució els conceptes més radicals de la tradició constitucional napolitana: democràcia, dictadura i una limitada capacitat política del monarca.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados