Resumen de "La versemblança per sobre de tot": Una conversa amb Xavier Pàmies
El 22 de març de 2001 es va fer entrega a la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona del primer Premi de Traducció Giovanni Pontiero, en un acte al qual va assistir el Premi Nobel de Literatura José Saramago. En aquesta primera edició es tractava de guardonar la millor traducció del portuguès al català publicada durant els anys 1997-2000,1 i el veredicte del jurat va recaure en la versió d'O Manual dos Inquisidores, d'António Lobo Antunes, que amb el títol El manual dels nquisidors havia signat Xavier Pàmies. D'aquesta manera aquest traductor barceloní encara jove (va néixer el 1959) però amb una trajectòria molt notable tant per la quantitat com per la qualitat de les obres traduïdes, veia reconegut públicament per primera vegada el seu treball. Pàmies havia presentat al premi tres traduccions més, entre les quals precisament la penúltima novel·la de Saramago, L'evangeli segons Jesucrist, a més d'El cosí Basílio, d'Eça de Queirós, i El senyor Casmurro, de Machado de Assís: un autèntic pòquer d'asos de la literatura en llengua portuguesa dels darrers dos tombants de segle. La primera pregunta, doncs, semblava obligada: consideres que la traducció guanyadora era realment la millor de totes quatre?
