El objetivo fundamental de este artículo es el de reflexionar sobre la relación entre el hombre y la naturaleza desde una perspectiva ética. A lo largo del texto, se analiza con actitud crítica el antropocentrismo despótico de la Modernidad y, lógicamente, se reflexiona sobre el biocentrismo contemporáneo. Entre ambos extremos, el autor trata de encontrar un término medio que permita una relación sostenible y, a la vez, digna, entre el ser humano y la naturaleza.
L'objectiu fonamental d'aquest article és el de reflexionar al voltant de la relació home-natura des de la perspectiva ètica. Al llarg del text s'analitza de manera crítica l'antropocentrisme despòtic de la Modernitat i es reflexiona, tanmateix, al voltant del biocentrisme contemporani. Entre els dos extrems, l'autor tracta de buscar un terme mig que permeti una relació sostenible i, a la vegada, digna, entre l'ésser humà i la natura.
The main objective of this article is to reflect on the relationship man-nature from an ethical perspectiva. Throughout the text, the despotic anthropocentrism of Modernism is analysed, and there is a reflection on the contemporary biocentrism. Between the two extremes, the author intends to find a middle way that enables a both tenable and upright relation between the human being and nature.
L'objectif fundamental de cet article est celui de réfléchir sur la relation homme-nature à partir de la perspectiva éthique. Tout au long du texte, l'anthropocentrisme despotique de la Modernité s'analyse critiquement et cependant, une réflexion sur le biocentrisme contemporain se pose. Entre ces deux extremes, l'auteur essaie de chercher un terme moyen qui permette une relation soutenable et, à la fois, digne, entre l'être humain et la nature.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados