Resumen de Tibidabo, Collserola... i turó de l’Àguila? Els noms de la muntanya de Barcelona
- español
La desorientación que provoca el antiguo significado del genérico coll (colina) en la mayoría de los catalanohablantes tiene una traslación cartográfica que consiste en expulsar de las cimas los colls de origen medieval y desplazarlos a lugares de paso entre montañas. Este hecho tiene un ejemplo paradigmático en el caso de Collserola (Barcelona), topónimo que muchos sitúan en el collado que conduce a la ermita de Sant Medir. En este caso, la aparición de un topónimo alternativo, Tibidabo, facilitó en gran media la alteración del significado primigenio del antiguo Coll s’Erola (rellano en la cumbre). Tibidabo fue una creación del monasterio de San Jerónimo del Valle de Hebrón, del cual ya encontramos testimonio escrito en 1634. Todavía hay un tercer topónimo compitiendo por el mismo espacio, Àguila, que algunos suponen el más antiguo y que habría sido substituido por Collserola. Quizás no se trate de la misma cima, sino de la montaña del observatorio Fabra.
- English
The old meaning of the generic coll (hill) causes disorientation in most Catalan speakers. This has a cartographic translation consisting of expelling from the peaks the collsof medieval origin, moving them to places of passage between mountains.This fact has a paradigmatic example in the case of Collserola (Barcelona), a place name that many locate on the path that leads to the hermitage of Sant Medir. In this case, the appearance of an alternative place name, Tibidabo, greatly facilitated the alteration of the original meaning of the old Coll s’Erola (summit landing). Tibidabo was a creation of the mon-astery of Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, of which we already find written testimony in 1634. There is still a third toponym competing for the same space, Àguila, which some assume is the oldest and which would have been replaced by Collserola. Perhaps it is not the same summit, but rather the mountain of the Fabra observatory
- català
La desorientació que provoca el sentit antic del genèric coll (turó) en la majoria dels parlants té una translació cartogràfica que consisteix a foragitar dels cims els colls d’origen medieval i desplaçar-los a llocs de pas entre muntanyes. Aquest fet té un exemple paradigmàtic en el cas de Collserola, topònim que molts situen en el coll que porta a l’ermita de Sant Medir. En aquest cas, l’aparició d’un topònim alternatiu, Tibidabo, va facilitar molt l’alteració del significat primigeni de l’antic Coll s’Erola (cim planer). Tibidabo fou una creació del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, del qual ja trobem testimoni escrit el 1634. Encara hi ha un tercer topònim competint pel mateix espai, Àguila, que alguns suposen el més antic i que hauria estat substituït per Collserola. Potser no es tracta del mateix cim, sinó de la muntanya de l’observatori Fabra.
