Illes com a models ecològics i socioeconòmics: Conseqüències de l'arribada del voltor lleonat a mallorca, tant pel gremi de carronyers com per la percepció social per part dels agents locals
-
Ainara Cortés-Avizanda [1] ; Ana Sanz-Aguilar [1] ; Jordi Muntaner [1] ; Marta Serra [1] ; Andreu Rotger [1] ; José Manuel Igual [1] ; Giacomo Tavecchia [1]
-
[1] Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados
Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados
Esporles, España
-
- Localización: VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears: Ponències i resums / coord. por Guillem Xavier Pons Buades, Laura del Valle Villalonga, Damià Vicens Xamena, Samuel Pinya Fernández, Miquel McMinn Grivé, Francesc Pomar Bauzà, Vol. 2, 2018 (VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears), ISBN 978-84-09-06632-2, págs. 467-471
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
- català
A causa de les seves característiques ecològiques (per exemple aïllament) i evolutives (radiacions d’espècies), les illes són zones d’alta biodiversitat i de gran preocupació conservacionista. Les aus carronyeres estan en perill a tot el món. Això és especialment cert en la conca mediterrània, on innombrables esforços científics intenten determinar els factors d'amenaça per estimular canvis en les polítiques mediambientals i aplicar mesures de gestió exitoses. En l'actualitat, la majoria de les investigacions i la consciència pública es basen en fer front a les creixents amenaces per aquestes espècies emblemàtiques que han mantingut una aliança gairebé mutualista en la qual les comunitats locals proporcionen aliments als voltors (cadàvers de bestiar), mentre que els voltors eliminen les restes no desitjades i controlen malalties a "cost zero". Les espècies (gremis) i els entorns són altament dinàmics i el gremi mediterrani de carronyaires no n’és una excepció. Aquí, aprofitem aquestes Jornades per presentar un nou projecte basat en un esdeveniment extraordinari: la colonització de l'illa de Mallorca per part del voltor lleonat (Gyps fulvus). L’objectiu del projecte és entendre com les espècies d’aus i els agents d'interès local de les illes responen i s'adapten a la colonització per part d’una espècie nova. Les conclusions seran claus per l’òptim disseny de futures mesures de gestió encaminades a combinar la conservació d'espècies, els serveis dels ecosistemes proporcionats per espècies que habiten les illes i els interessos socioeconòmics locals
- English
Because of their ecological (e.g. isolation) and evolutionary (species radiations) characteristics islands are both biodiversity hotspots and a matter of much conservation concern. Avian scavengers are in jeopardy worldwide. This is especially true in the Mediterranean Basin, where countless scientific efforts try to determine key threatening factors in order to stimulate changes in environmental policies and successful management measures. Currently most research and public awareness relies on facing growing threats for this emblematic species. They have maintained an almost mutualist alliance in which local communities provide food to vultures (livestock carcasses) whilst vultures remove undesirable remains and control concentrations of diseases at "zero cost". Species (guilds) and environments are highly dynamic and the Mediterranean scavenger guild is not an exception. Here, we take advantage of this Jornades to present a New Project based on an extraordinary event: the colonization of Mallorca Island by the griffon vulture (Gyps fulvus). We aim to understand how do island species and local stakeholders respond and adapt to colonization by a novel species. The conclusions will be key to design optimal management policies that combine species conservation, the ecosystem services provided by species inhabiting the islands and local socio-economic interests.
- català
