Implicacions geomorfològiques del registre sedimentari de la costa occidental d'Eivissa (Mediterrània occidental).

• Del Valle, Laura ^[1] ; Pomar, Francesc ^[1] ; Fornós, Joan J. ^[1] ; Timar-Gabor, Alida ^[2] ; Gómez-Pujol, Lluís ^[1]
  1. [1] Universitat de les Illes Balears

     Universitat de les Illes Balears

     Palma de Mallorca, España

     
  2. [2] Babeș-Bolyai University

     Babeș-Bolyai University

     Rumanía

     
• Localización: VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears: Ponències i resums / coord. por Guillem Xavier Pons Buades, Laura del Valle Villalonga, Damià Vicens Xamena, Samuel Pinya Fernández, Miquel McMinn Grivé, Francesc Pomar Bauzà, Vol. 1, 2018 (VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears), ISBN 978-84-09-06632-2, págs. 67-70
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro (pdf)
• Resumen
  • català

    El Quaternari es caracteritza per una gran variabilitat climàtica que registra importants variacions glacioeustàtiques, amb la consegüent modificació de la línia de costa i actuant com a condicionant dels processos geomorfològics associats. L’estudi dels dipòsits al·luvials-col·luvials i eòlics en aquests ambients costaners són un bon indicador dels canvis geomorfològics que van tenir lloc durant el Plistocè. Dipòsits eòlics plistocens intercalats amb dipòsits col·luvials i paleosòls han estat observats a la costa occidental de l'illa d'Eivissa. Aquests dipòsits afloren de manera discontínua al llarg d'uns 14 km lineals de la costa eivissenca, ocupant una extensió aproximada de 22 km2 .En el present treball es presenta la descripció sedimentològica i estratigràfica d'aquests dipòsits en els quals s'han descrit 9 fàcies sedimentàries, corresponents a dipòsits formats per processos eòlics i col·luvials, així com de formació de paleosòls. La composició litològica d'aquests dipòsits es caracteritza per una alternança de calcarenites, bretxes i fàcies llimoses. Les datacions per luminescència (OSL) dels nivells eòlics situen aquests dipòsits entre el Plistocè mitjà i superior (MIS 20 a MIS 6). Les cronologies dels dipòsits eòlics juntament amb l’anàlisi de fàcies han permès reconstruir els canvis en els paisatge costaner de l’illa d’Eivissa controlats en darrera instància per les fluctuacions climàtiques.

  • English

    The Quaternary is characterized by a large climate variability that register significant glacio-eustatic variations with the consequent modification of the coastline position and the control of the associated geomorphological processes. The study of colluvial and aeolian deposits in these coastal environments are a useful indicator of geomorphological changes that occurred during the Pleistocene. Pleistocene aeolian deposits interbedded with colluvial deposits and paleosols have been observed in Western coast of Eivissa Island. These deposits are present patchily along 14 km coastal section, covering an area of approximately 22 km2 . In this study we present a sedimentological and stratigraphic description of Pleistocene outcrops in the Western coast of Eivissa. Nineteen major sedimentary facies have been described involving the succession of coastal, aeolian, colluvial environments and edaphic episodes. Carbonate sandstones, breccias, conglomerates and fine-grained deposits are the main component of these sequences. OSL dating of aeolian levels indicate that their deposition took place between the Middle and Upper Pleistocene. The sedimentological and chronological analysis of these deposits allows reconstructing the coastal Pleistocene environmental change at the Balearic archipelago, where climatic fluctuations control the coastal landscape occurred during the MIS 20 to MIS 6.