Resumen de Morpho‐demographic traits of two maërl‐forming algae in beds with different depths and fishing histories

Miguel Cabanellas Reboredo, Sandra Mallol, Carmen Barberá Cebrián, M. Alba Vergés Guirado, David Díaz Gutiérrez, Raquel Goñi Beltrán de Garizurieta

• català

  El maërl és una comunitat bentònica composta per acumulacions d'algues vermelles coral·lines amb un paper eco-biològic essencial en els ecosistemes marins. Aquesta comunitat de sensible a les pertorbacions ha adquirit un nivell de conservació elevat, ja que molts impactes antropogènics amenacen aquest ecosistema distribuït globalment. Alguns dels impactes potencialment més importants, però ala vegada menys estudiats, són els causats per les activitats pesqueres degut a la manca de controls adequats. Aquest estudi investiga el potencial impacte de la pesca i la fondària sobre les característiques morfo-demogràfiques de dues algues formadores del maërl, Lithothamnion corallioides i Spongites fruticulosus, amb diferents morfologies (ramificada vs nucleada). Es van avaluar els indicadors de mida i forma (rodonesa i solidesa) en llits de maërl protegits a la pesca dins d'una àrea marina protegida (AMP) des de fa més de 25 anys, amb una zona contigua protegida des de fa 6 anys i en llits de maërl propers sempre oberts a la pesca. Els rodòlits d'ambdues espècies eren més grans, més esfèrics (+rodonesa) i estructuralment menys complexes (+solidesa) en els llits menys profunds de l'àrea protegida (+25 anys), probablement com a resultat d'un règim hidrodinàmic més actiu i una irradiància més alta en els llits poc profunds. Els efectes de la pesca es van manifestar de forma diferent en funció de les propietats morfològiques dels rodòlits, provocant la disminució de la mida i la complexitat de L. corallioides i la rodonesa de S. fruticulosus. Aquests impactes per pesca van ser significatius només dins de l'àrea protegida a curt termini (6 anys de protecció). La causa més plausible d'aquesta observació inesperada és l'esforç pesquer dels tresmalls, molt localitzat i amb un llarg temps de calada al llarg de la frontera de l’àrea marina protegida de 25 anys (“fishing the line”), on abans del tancament, l'esforç pesquer es concentrava a l'expectativa d'una major captura degut al sobreiximent ( l’anomenat“spillover”). Aquest és el primer estudi on es documenta els impactes de la pesca en la línia en espècies estructurals i ens indica que els límits de les AMP eficients podrien ser zones de màxima alteració, un fet que s'ha de tenir en compte en les decisions de conservació.

• English

  Maërl is a benthic community composed of accumulations of coralline red algae with an essential eco‐biological role in marine ecosystems. This low‐resilience community has acquired a high conservation status as many anthropogenic impacts threaten this globally distributed ecosystem. Some of the potentially more important but less studied impacts are those caused by fishing activities due to the lack of proper controls. This study investigates the potential fishing impacts and depth‐related differences on the rhodolith morpho‐demographic traits of two maërl‐forming algae, Lithothamnion corallioides and Spongites fruticulosus, with distinct morphologies (ramified vs nucleated). Rhodolith size and shape (roundness and solidity) indicators were assessed in maërl beds protected from fishing inside a large 25‐year old no‐take marine protected area (MPA), in a contiguous 6‐year old no‐take zone and in adjacent beds open to fishing. Rhodoliths of both species were bigger, rounder (spherical) and more solid (structurally less complex) in shallow than in deep beds of the long‐term protected area, which was probably a result of a more active hydrodynamic regime and higher irradiance in shallow beds. Fishing effects manifested differently depending on the morphological properties of rhodoliths, which resulted in a decrease in size and complexity in L. corallioides and roundness in S. fruticulosus. Such fishing impacts were significant only inside the short‐term 6‐year protected area. The most plausible cause of this unexpected observation is the highly localized trammel‐net fishing effort with long soak‐times along the boundary of the contiguous 25‐year MPA, where before closure, fishing effort was concentrated in expectation of greater catches from spillover (i.e. fishing the line). This is the first study to document the impacts of fishing the line on structural species and indicates that boundaries of successful MPAs could be zones of maximum disturbance, a fact that should be taken into account in management conservation decisions.