Programa de seguiment científic de l’Estació d’Investigació Jaume Ferrer: Evolució i estat actual de la població de Pinna nobilis en Menorca i Balears

• Elvira Álvarez ^[1] ; Maite Vázquez-Luis ^[1] ; Maria Elena Cefalì ^[2] ; Juancho Movilla ^[2] ; Ignacio Bolado ^[2] ; Salud Deudero ^[1]
  1. [1] Centre Oceanogràfic de Balears.
  2. [2] Estación de Investigación Jaume Ferrer
• Localización: VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears: Ponències i resums / coord. por Guillem Xavier Pons Buades, Laura del Valle Villalonga, Damià Vicens Xamena, Samuel Pinya Fernández, Miquel McMinn Grivé, Francesc Pomar Bauzà, Vol. 1, 2018 (VII Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears), ISBN 978-84-09-06632-2, págs. 151-152
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Scientific Monitoring Program of the Research Station Jaume Ferrer: Evolution and currentstatus of the population of Pinna nobilis in Menorca and the Balearic Islands
• Enlaces
  • Texto Completo Libro (pdf)
• Resumen
  • English

    The pen shell (Pinna nobilis) is the largest, endemic bivalve in the Mediterranean, and is distributed from shallow waters up to 60 m in depth and can reach 50 years old. In the last decades, the populations of this mollusc were severely reduced due to various impacts, hence it was protected by Habitats Directive (2007), included in the Spanish Catalogue of Species Threatened (Category: Vulnerable, Royal Decree 139/2011) and its fishing was expressly prohibited in the Balearic Islands since 1987 (Art. 8, Order of the Minister of Agriculture and Fisheries of January 22, 1987). Despite being a well-known species since ancient times, their populations have not been studied in the Balearic Islands until the beginning of the 2000s, when the first studies were carried out, on different ecological aspects of this species and their populations. In Menorca, the Research station Jaume Ferrer Research Station has participated in the monitoring of the pen shell populations with the collaboration of other entities like Insular Council of Menorca (OBSAM) and the Balearic Government. The study of different ecological aspects of P. nobilis has been driven by different projects since 2010, and key population parameters such as density, demography and size distribution have been evaluated. The monitoring of P. nobilis populations was made in 14 stations spread across Menorca Island at two depths, 10 and 20 m, in Posidonia oceanica meadows. The total average densities of P. nobilis quantified in Menorca (2.7 ind/100 m2 ) were higher than in other areas of the Balearic Islands (Deudero et al., 2015), just below those from the Cabrera National Park (5.7 ind/100 m2 ), where the highest densities of Balearic Islands have been quantified (Vázquez-Luis et al., 2014). The maximum densities were found at 10 m depth with 13.3 ind/100 m2 at two stations, Illa de l’Aire and La Mola. Since 2014 the demographic parameters of P. nobilis population have been monitored in 9 stations at two depth levels, where more than 91 marked individuals have been controlled. Since the fall of 2016, this situation has changed, and the P. nobilis populations have experienced an unprecedented mass mortality event that is making disappear their populations throughout the Spanish territory, and Balearic Islands have not been an exception (Vázquez-Luis et al., 2017). In Menorca, several campaigns and samplings have been carried out in the sea to evaluate the state of P. nobilis populations, as well as actions for conservation and monitoring of the survivors have been taken. At early summer 2017 (June) mortality was 100% in most locations evaluated finding few survivors at some localities (Son Saura and Sa Farola). Throughout this time, all the efforts of the research teams and volunteers (citizen science) of the Balearic Islands and Menorca in particular, were focused on the search for survivors. During the summer of 2017 and in subsequent months, around thirty survivors were found in Menorca, which were periodically monitored by technical staff and volunteers. Most controlled specimens did not passed the summer and fall of 2017, and nowadays only 2 individuals have survived (2018). One of the actions that have also been carried out is the installation of larval collectors for the recruitment of P. nobilis juveniles in different stations throughout the Balearic Islands. In Menorca, collectors have been installed in 3 well-known high density stations, but unfortunately no juvenile was collected during 2017.

  • català

    La nacra (Pinna nobilis) és un bivalve de gran mida, endèmic del Mediterrani, que es distribueix des d’aigües somes fins els 60 m de fondària i que pot assolir els 50 anys de edat. En les darreres dècades, les poblacions d'aquest mol·lusc es van veure greument reduïdes a causa d'impactes diversos, motiu pel que es troba protegida per la Directiva d'Hàbitats (2007), està inclosa en el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades (Categoria: Vulnerable, Reial Decret 139/2011) i a Balears la seva captura estava expressament prohibida a les Illes Balears des de 1987 (Art. 8, Ordre del Conseller d’Agricultura i Pesca de 22 de gener de 1987). Malgrat ser una espècie molt coneguda des de l'antiguitat, les seves poblacions no han estat estudiades a Balears fins principis dels anys 2000, quan es varen fer els primers estudis, dels diferents aspectes ecològics d'aquesta espècie i de les seves poblacions. A Menorca l’Estació d'Investigació Jaume Ferrer ha participat en el seguiment de les poblacions de nacra en col·laboració amb altres entitats del Consell Insular de Menorca (OBSAM) i del Govern Balear. L'estudi dels diferents aspectes ecològics de la nacra (P. nobilis) ha estat impulsat per diferents projectes des de l’any 2010, i s'han avaluat paràmetres poblacionals clau com la densitat, demografia i l'estructura de talles. El seguiment de les poblacions de P. nobilis es va fer en 14 estacions repartides per tota l’illa a dues cotes de fondària, a 10 i 20 m, en praderies de Posidonia oceanica. Les densitats mitjanes de nacres quantificades a Menorca (2,7 ind/100 m2 ) eren superiors a altres zones de Balears (Deudero et al., 2015), just per sota de les del Parc Nacional de Cabrera (5,7 ind/100 m2 ), on s’ha quantificat les màximes densitats de tota Balears (Vázquez-Luis et al., 2014). Les densitats màximes es trobaren a la cota de 10 m de fondària amb màximes de 13,3 ind/100 m2 a les estacions de l’Illa de l'Aire i La Mola. Des de l’any 2014 s’ha fet el seguiment dels paràmetres demogràfics de la població a 9 estacions a dues cotes de profunditat, on s’han controlat més de 91 individus marcats. Des de la tardor de 2016, aquesta situació ha canviat, ja que les poblacions de nacra han experimentat una mortalitat massiva sense precedents que n’està fent desaparèixer les poblacions a tot el territori nacional i les nostres illes no n’han estat una excepció (Vázquez-Luis et al., 2017). A Menorca s'han dut a terme diverses campanyes i nombrosos mostrejos al mar per avaluar l'estat de les poblacions, realitzar accions de conservació i monitoritzar l'evolució de les nacres que encara resten vives. A principis d'estiu de 2017 (juny), la mortalitat era del 100% en la major part de localitats avaluades, i superior al 90% allà on quedava alguna viva (Son Saura i Sa Farola). Durant tot aquest temps tots els esforços dels equips de investigació i voluntaris (ciència ciutadana) de Balears i de Menorca en particular, es centraren en la recerca de supervivents. Durant l’estiu de 2017 i els mesos posteriors a Menorca es varen localitzar una trentena d’exemplars de nacra vius, que varen estar controlats periòdicament per el personal tècnic i per voluntaris. La majoria d’exemplars controlats no varen superar l’estiu i la tardor de 2017, de tots ells només 2 exemplars han sobreviscut a hores d’ara (2018). Una de les accions que també s’ha dut a terme ha estat la instal·lació de col·lectors larvaris per la captació de juvenils a diferents estacions per tota Balears. A Menorca s’han instal·lat col·lectors a 3 estacions conegudes d’elevada densitat, però malauradament no es va recollir cap larva durant 2017.