Vulnerabilidad residencial desde el enfoque de la geografía social: el caso del barrio del Espíritu Santo en Espinardo (Murcia)

• Autores: Francisco José Morales Yago, José Manuel Jurado Almonte, María José Cuesta Aguilar
• Localización: Documents d'anàlisi geogràfica, ISSN-e 2014-4512, ISSN 0212-1573, Vol. 71, Nº 2, 2025 (Ejemplar dedicado a: Miscel·lani), págs. 285-321
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Residential Vulnerability from the Perspective of Social Geography: The case of the Espíritu Santo neighbourhood in Espinardo (Murcia)
  • Vulnerabilitat residencial des de l’enfocament de la geografia social: el cas del barri de l’Esperit Sant a Espinardo (Múrcia)
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    La vulnerabilidad residencial en las zonas urbanas es un fenómeno complejo sujeto a distintos factores sociales y económicos. Un ejemplo de esta realidad es el barrio del Espíritu Santo (Murcia, España), considerado un espacio de vulnerabilidad residencial por el mínimo nivel formativo de la población, las bajas rentas, las viviendas precarias y la inseguridad ciudadana. Se analiza el perfil del barrio utilizando una metodología basada en el estudio de diversas estadísticas y un trabajo de campo con encuestas y entrevistas a grupos focales. Como resultados significativos destacamos el estancamiento demográfico de la población autóctona y, a la vez, una población rejuvenecida por la llegada de inmigración extranjera, lo que conforma un espacio multicultural no exento de conflictos sociales. La falta de renovación de las viviendas plantea nuevos retos para la integración hacia una convivencia más participativa y segura, con dinámicas que frenen el abandono público, eviten la ocupación ilegal de viviendas y contribuyan a promover una regeneración residencial y social.

  • català

    La vulnerabilitat residencial a les zones urbanes és un fenomen complex subjecte a diferents factors socials i econòmics. Un exemple d’aquesta realitat és el barri de l’Esperit Sant (Múrcia, Espanya), considerat un espai de vulnerabilitat residencial a causa del mínim nivell formatiu de la població, les baixes rendes, els habitatges precaris i la inseguretat ciutadana. A l’article s’hi analitza el perfil del barri utilitzant una metodologia basada en l’estudi de diverses estadístiques i un treball de camp amb enquestes i entrevistes realitzades a grups focals. Com a resultats significatius, en destaquem l’estancament demogràfic de la població autòctona i, alhora, una població rejovenida per l’arribada d’immigració estrangera, la qual cosa conforma un espai multicultural no exempt de conflictes socials. La manca de renovació dels habitatges planteja reptes nous per a la integració cap a una convivència més participativa i segura, amb dinàmiques que frenin l’abandonament públic, evitin l’ocupació il·legal d’habitatges i contribueixin a promoure una regeneració residencial i social.

  • English

    Residential vulnerability in urban spaces is a complex phenomenon subject to different social and economic factors. An example of this reality is the Espíritu Santo neighbourhood (Murcia, Spain), considered a space of residential vulnerability due to the low educational level of the population, low incomes, precarious housing and citizen insecurity. The profile of the neighbourhood is analysed using a methodology based on various statistics and fieldwork with surveys and focus group interviews. As significant results, we highlight the demographic stagnation of the autochthonous population and, at the same time, a population rejuvenated by the arrival of foreign immigration, forming a multicultural space that is not exempt from social conflicts. The lack of housing renewal poses new challenges for integration towards a more participatory and safe coexistence, with dynamics that curb public abandonment, prevent squatting and contribute to residential and social regeneration.