Resumen de Caracterització ampelogràfica i molecular de la varietat garnatxa roja
Lluís Giralt Vidal, Anna Puig, Carme Domingo Gustems
- español
Caracterización ampelográfica y molecular de la garnacha roja.
La variedad garnacha roja se cultiva de forma tradicional en Catalunya, especialmente en el Alt Empordà, con una superficie total de 61ha, el 98% de las cuales se encuentran en la DO Empordà. La caracterización se inicia con una descripción y discusión ampelográficas. El factor que diferencia la garnacha roja de las otras garnachas es el color de la epidermis de la baya. Uno de los objetivos del trabajo que se presenta es realizar una descripción de esta característica para observar si existe diferencia clara entre el color rojo y el gris. Se realiza también una caracterización molecular de la variedad, mediante técnicas moleculares basadas en el análisis de regiones del DNA. Los resultados confirman la garnacha como un grupo de variedades con una base común y diferenciada por características morfológicas provocadas por mutaciones somáticas: pequeños cambios en regiones muy concretas del DNA. Estas variedades se han conservado gracias a la multiplicación vegetativa del cultivo y al interés que estos cambios de caracteres ha tenido para los agricultores, como una parte más del proceso histórico de la selección que ha dado lugar a la gran diversidad genética de la viticultura.
- català
La varietat garnatxa roja es cultiva de manera tradicional a Catalunya, especialment a l’Alt Empordà, amb un total de 61ha, el 98% de les quals es troben a la DO Empordà. La seva caracterització s’inicia amb una descripció i discussió ampelogràfiques. El factor que diferencia la garnatxa roja de les altres garnatxes és el color de l’epidermis de la baia. Un dels objectius del treball que es presenta és realitzar una descripció d’aquesta característica per observar si existeix diferència clara entre el color roig i el gris. Es fa també una caracterització molecular de la varietat, mitjançant tècniques moleculars basades en l’anàlisi de regions de DNA. Els resultats confirmen la garnatxa com un grup de varietats amb una base comuna, i diferenciades per caràcters morfològics provocats per mutacions somàtiques: petits canvis en regions molt concretes del DNA. Aquestes varietats s’han conservat gràcies a la multiplicació vegetativa del cultiu i a l’interès que aquesta variació de caràcters ha tingut en els viticultors, com una part més del procés històric de selecció que ha donat lloc a la gran diversitat genètica de la viticultura.
