Resumen de Els relats històrics a les aules de secundària: un cas d’investigació-acció
La finalitat essencial d’aquesta tesi és respondre a les següents preguntes: Com les i els alumnes de l’ESO construeixen relats històrics? I com s’aprèn o es pot aprendre a narrar i construir relats històrics? Per fer una aproximació prèvia a les respostes d’aquestes preguntes s’ha fet un repàs epistemològic i un altre de les recerques i aportacions realitzades des de l’ensenyament-aprenentatge. Després d’una lectura atenta de la literatura més actual s’apunta una definició de relat històric i una definició de relat històric escolar. A banda, s’enumeren els elements que componen aquests relats i les característiques essencials. A partir d’aquest bagatge es precisen els següents supòsits: - L’alumne de l’ESO és capaç de fer un relat sobre qualsevol fet o procés històric, però presenta moltes inexactituds i deixa d’emprar elements essencials. - La construcció d’un model sobre el relat històric a partir de les aportacions de la història, de la filosofia de la història i de la mateixa didàctica de la història, pot ser un instrument valuós en l’anàlisi de l’evolució de les representacions del pensament històric. - El relats històrics sorgits del model proposat seran complets i pertinents. - Emprar bastides ficcionals i bons plantejaments de problemes històrics afavoreix la confecció de relats històrics. Aquests supòsits comporten l’objectiu essencial d’aquesta recerca: comparar, analitzar i valorar els relats històrics produïts pels alumnes de secundària abans i després de la interiorització del model que proposem per narrar qualsevol fet o procés històric. Aquesta és una investigació qualitativa en didàctica de les ciències socials que s’emmarca en el constructivisme social i la teoria crítica que, a la vegada, beu de la nova història narrativa i dels annals. Es tracta d’un estudi de cas dins de la recerca-acció i dels principis de la pràctica reflexiva. El cas és un grup de 4t d’ESO d’un institut semirural. Els resultats de la recerca es contextualitzen des d’una realitat ben determinada i no tenen pretensions de generalització més enllà del que permeten els estudis de cas. Malgrat tot, creiem que la literatura analitzada, el model presentat i les conclusions obren una sèrie de possibilitats metodològiques per a la innovació no solament en l’ensenyament secundari, sinó també en d’altres nivells escolars. Algunes de les consideracions aportades són les següents: - El relat històric i, per extensió, el model presentat faciliten la comprensió del fet històric i dels seus components, punt de partida de l’ensenyament de la història i de la formació de la temporalitat. - És una bona evidència del saber històric construït i aprés per l’alumnat. - Sembla un procediment complex especialment adequat a l’hora de mostrar els canvis i les continuïtats d’un procés històric. - Permet percebre més fàcilment les virtuts i les mancances del pensament històric dels alumnes. - No se sustenta en la quantitat d’informació aportada sinó en l’estructuració d’aquesta informació: el relat no omple caps, els ordena. - S’assumeix fàcilment pel que fa a l’estructura bàsica, la qual cosa possibilita centrar-se en altres aspectes com poden ser la conceptualització dels elements que el componen, la interpretació d’allò que es relata, etc. - Fa reflexionar sobre la causalitat i el temps històric, conceptes estructurants de la història [...] Finalment, hem d’afegir que les activitats proposades per interioritzar el model de desenvolupament del relat històric que proposem i tots els instruments que el conformen han resultat força pràctics.
