Resumen de Estudi de les pautes d’accés i consum dels recursos animals a partir de l’arqueozoologia l'exemple del Castell de Montsoriu
Els objectius d’aquesta tesi es centren en incidir en les problemàtiques històriques entorn a les modalitats d’adquisició i accés als recursos animals en relació a la posició social; la pràctica de produccions d’origen animal especialitzades durant l’època medieval, i la seva distribució; l’organització del consum dels recursos d’origen animal a finals de l’edat mitjana i inicis de la moderna; i les qüestions relatives a la cuina i les tècniques culinàries de l’època. La tesi s’ha centrat en la revisió i avaluació de la documentació i dades disponibles sobre la gestió animal entre els segles VIII i XVII a la península Ibèrica i Europa. L’eix central del treball el constitueix el conjunt de restes de fauna recuperades al jaciment del castell Montsoriu (Arbúcies) corresponents als segle XVI (1520-1550). La metodologia ha consistit en la classificació anatòmica i taxonòmica de les restes, determinació de l’estructura de les poblacions animals representades, anàlisi biomètrica de les restes de fauna, anàlisi tafonòmica del conjunt i anàlisi qualitativa de les restes de fauna. En total s’han analitzat 8804 restes de fauna. Les restes de macromamífers són les que presenten més importància quantitativa, seguides per les restes d’aus. Tenint en compte la totalitat d’espècies representades (macromamífers, aus, peixos), el 86% de les restes (NR=5065) corresponen a animals domèstics en front a un 14% que correspon a animals salvatges (NR= 798). Els resultats obtinguts demostren que l’adquisició d’aliment per part dels habitants del Castell de Montsoriu al segle XVI es centra de manera prioritària en els recursos domèstics. La contribució de les espècies domèstiques a la producció càrnia és molt més elevada que la de les salvatges (3% comptant mamífers i aus). Els quatre principals tàxons de mamífers domèstics tenen un paper molt important, tot i que no es pot ignorar la diversitat d’espècies salvatges explotades, sobretot pel que fa a l’avifauna. Tenint en compte la composició general del conjunt s’evidencia que probablement les pràctiques cinegètiques estarien relacionades amb activitats de caire lúdic, banquets i cerimònies. Tal com s’ha evidenciat també per a les aus salvatges, i atenent-nos al baix nombre de restes representades per a cada una de les espècies, la seva importància en la dieta dels segles XV i XVI no es deuria a la seva contribució al sosteniment quotidià, sinó al significat atorgat al seu consum. Remarcar que la totalitat d’aus (tant domèstiques com salvatges) supera en kg. de carn consumible als mamífers salvatges. Algunes de les aus consumides, a vegades difícils d’obtenir, podrien haver exercit un rol important com a símbol d’estatus i riquesa. L’estudi de la variabilitat anatòmica evidencia, no obstant, diferents modes d’adquisició de l’aliment destinat al consum, contemplant tant la producció local com l’abastiment exterior. A part del consum alimentari, l’anàlisi efectuada ha permès constatar que al llarg del segle XVI es produeixen importants innovacions en el camp de les tècniques ramaderes que contribuiran a canviar l’aspecte dels animals domèstics, innovacions que van lligades a les noves exigències del mercat i a les millores introduïdes en les pràctiques agrícoles. L’augment de la talla dels animals i l’acceleració del seu ritme de creixement contribueixen d’aquesta manera a l’increment de la productivitat ramadera. La comparació de les restes de fauna del jaciment de Montsoriu, relatives a l’alimentació càrnia dels seus ocupants, amb la d’altres jaciments contemporanis d’estatus social variat ha permès proposar una síntesi sobre els possibles indicadors de rang social a partir del consum de productes carnis.
