Resumen de Conjunts ceràmics dels segles II-I AC a Tarragona: producció, comerç i consum a la Tàrraco Republicana
Aquest treball pretén apropar-se a la realitat de la història de Tàrraco des de l’arribada dels romans en el transcurs de la Segona Guerra Púnica fins a l’inici del principat d’August, a través de l’estudi dels contextos ceràmics. Hem tractat de recollir el major nombre possible de conjunts de vaixella ben contextualitzats estratigràficament, per poder arribar a establir, a partir de l’instrumentum domesticum, com era la dinàmica comercial de la ciutat als segles II i I aC, els hàbits de consum de la seva població, la seva evolució, i alhora establir la tipologia dels conjunts ceràmics que defineixen els diferents períodes dintre d’aquesta cronologia. Per al nostre objectiu, hem incorporat i revisat els estudis sobre contextos significatius del període tardorepublicà a Tàrraco, hem revisat els contextos derivats d’intervencions d’urgència, recollits inicialment a les memòries d’excavació, i també hem aportat contextos d’excavacions recents en les que hem intervingut de manera directa, en tot o part del procés d’excavació, inventari i classificació del material, i realització de la memòria. Finalment, el relacionar aquests conjunts ceràmics amb el seu context arqueo-estratigràfic i cronològic, és una dada que ens serveix per conèixer millor l’evolució de la ciutat de Tàrraco, des de la fundació del praesidium militar a la part alta a finals del segle III aC, tot controlant un oppidum ibèric que dominava la zona portuària, fins a la creació d’una nova ciutat de tipologia romana, que va ser la capital de la Hispània Citerior.
