Resumen de La capacitat representativa dels nens petits amb síndrome de Down -Anàlisi de casos a través del joc-
- català
Resum
El treball té com a objectiu conèixer els processos representatius dels infants amb síndrome de Down. Plantegem estudis de casos al període dels 2-4 anys. Les dades empíriques s'han aconseguit a través de lobservació natural dels infants en situacions de joc lliure, amb un material específic però força habitual en aquestes edats. S'ha realitzat el seguiment a dos infants amb síndrome de Down i a dos infants no Down durant un període de dos anys. La conducta enregistrada i transcrita s'ha codificat amb el sistema de Formats de Camp, instrument que ha permès una millor adequació als objectius del treball, pel fet de ser un sistema obert i flexible possibilitant la interrelació de diferents variables en una mateixa unitat d'anàlisi o configuració.
Les anàlisis efectuades han proporcionat, en primer terme, l'obtenció d'uns resultats descriptius que han ofert dades globals d'un i altre grup, així com també dades molt puntuals referides a conductes específiques que poden associar-se a aprenentatges concrets. Posteriorment, l'anàlisi seqüencial, realitzat únicament als infants SD, ens ha ofert diferents patrons comportamentals que indiquen el tempus de l'activitat i també el nivell de complexitat de l'acció. I, finalment l'anàlisi longitudinal ens ha permès tenir una visió més completa del període evolutiu, també entre un i altre grup, manifestant-se les diferències més significatives en la relació entre el joc dexploració i el joc simbòlic.
Les conclusions evidencien uns trets diferencials en els processos cognitius dels infants del grup SD que són, des de la nostra perspectiva, importants per a la pràctica psicopedagògica ja que incideixen directament en la conveniència de dedicar més espai al coneixement del medi, això és a l'activitat exploratòria
Resumen
El trabajo tiene como objetivo conocer los procesos representativos de los niños con síndrome de Down. Desarrollamos estudios de casos en el período de los 2 a los 4 años. Los datos empíricos se han obtenido de las observaciones naturales realizadas a los niños en situaciones de juego espontáneo, con un material específico pero muy habitual en estas edades. Se ha realizado el seguimiento a dos niños con síndrome de Down y a dos niños no Down, durante un período de dos años. La conducta registrada y transcrita se ha codificado con el sistema de Formatos de Campo, instrumento que ha permitido una mayor adecuación a los objetivos del trabajo, ya que es un sistema abierto, flexible y que posibilita la interrelación de diferentes variables en una misma unidad de análisis o configuración. Los análisis realizados han proporcionado en primer lugar la obtención de unos resultados descriptivos que han ofrecido datos generales del período de todos los niños, así como también datos muy puntuales referidos a conductas específicas que pueden asociarse a aprendizajes muy concretos. Posteriormente el análisis secuencial, realizado únicamente con los niños con síndrome de Down, ha ofrecido diferentes patrones de comportamiento que indican el tempus y la complejidad de la acción. Finalmente el análisis longitudinal nos ha permitido tener una visión más completa del período evolutivo, también entre un grupo de niños y el otro, manifestándose diferencias significativas en la relación entre el juego exploratorio y el juego simbólico.
Todos los análisis realizados ofrecen conclusiones que expresan rasgos diferenciales en los procesos cognitivos del niño con síndrome de Down. Éstos son des de nuestra perspectiva importantes para la práctica psicopedagógica dado que inciden directamente en la conveniencia de dedicar más espacio al conocimiento del medio, a la actividad física y exploratoria.
- English
This work aims at getting to know the representation processes of infants with Down Syndrome. The study focuses on the period that goes from the end of Piagets sensor-motor period to the beginning of schooling (2-4 years). In this period, spontaneous play is the natural developmental space, particular to infants.
Methodologically, this work is based on case analysis. Empiric data were obtained through the natural observation of infants in a situation of free play, with specific but, at the same time, usual materials for their age. Two infants with Down Syndrome and two typically developing infants were followed up for two years, with eight observation sessions for each subject. The recorded and transcribed behaviour was first coded with the system of categories, and then using Field Formats, a tool that better suited our working objectives as it is an open and flexible system that allows for the interrelation between different variables in the same unit of analysis or configuration.
The analyses have provided us with some descriptive results with overall data from both groups, and concrete data related to specific behaviours that can be associated to very concrete learning. Then, the sequential analysis, conducted only with the infants with DS, has shown different behavioural patterns, expressing a timing for the activity and the level of complexity of the action. Finally, the longitudinal analysis has resulted in a more complete vision of the evolutionary period, comparing both groups, with the most significant differences appearing in the relationship between exploratory play and symbolic play.
The conclusions present clear differential features in the cognitive processes of infants with DS, which, from our perspective, are important for psychopedagogical practice, as they have a direct incidence in the convenience of devoting more space and time to the knowledge of the environment, that is, the exploratory activity.
