Anàlisi arqueològica del canvi cap a lexplotació del litoral
- Autores: Ermengol Gassiot Ballbè
- Directores de la Tesis: Jordi Estévez Escalera (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2001
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Manuel González (presid.), Francisco Ramos (secret.), Assumpcio Vila Mitja (voc.), Vicente Lull Santiago (voc.), María Estela Mansur (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
-
Dialnet Métricas: 3 Citas
- Resumen
El present treball de recerca desenvolupa una anàlisi en termes econòmics de les societats caçadores-recol.lectores i les situacions històriques en què aquestes emprenen lexplotació dambients litorals i marins. El text sestructura en tres parts. A la primera sefectua una recopilació i anàlisis de les diferents propostes existents per a la comprensió del problema. A tal fi sestableixen les potencialitats i les premisses bàsiques de les diferents línies explicatives així com daquells aspectes que queden al marge de llur abast, característiques metodològiques, etc. Igualment, es duu a terme una revisió dels continguts implícits de les diferents propostes, especialment aquells presents en els processos inferencials que les guien. En la comprensió de les formes de vida caçadores-recol.lectores, i especialment en lexplotació que aquestes efectuen de lentorn, és una pràctica habitual la utilització darguments procedents de leconomia liberal del darrer terç del s. XIX i del s. XX. Aquests elements han esdevingut sovint components bàsics en les representacions de diferents situacions històriques de cacera i recol.lecció. Aquesta tendència adquireix el seu màxim exponent en laplicació de models de representació microeconòmica del consum i la despesa com a eina per predir i comprendre diferents situacions en aquesta classe de formacions socials.
A la segona part es planteja una alternativa teòrica per estructurar lanàlisis daquestes situacions històriques. En ella es justifica la necessitat de comprendre la vida social, en les seves diferents fases històriques, com a resultat de lexistència de subjectes i objectes socials relacionats entre si mitjançant el treball. La definició de la funció de la producció social, incorporant dialecticament els processos de valorització i desvalorització dels productes, conforma el punt de partida de lanàlisi concreta de les formacions caçadores-recol.lectores. En base als arguments econòmics derivats deductivament, es planteja lexistència de múltiples situacions productives en aquesta classe de societats i la necessitat de revisar la seva suposada uniformitat sota la no existència de domesticació danimals o plantes. Aquesta línia argumental permet formular una clara diferenciació entre les formacions del Paleolític superior/Paleoindi i les del Mesolític/Arcaic. Ambdues classes divergeixen tant per la configuració dels objectes i mitjans de treball com en la intensitat de les inversions laborals i presenten comportaments diacrònics substancialment dissímils.
A la tercera part es procedeix a revisar els plantejaments teòrics formulats. Per aquesta revisió es prenen com a base els registres empírics disponibles a la costa pacífica dEstats Units i Canadà i a la cornisa cantàbrica de la Península Ibèrica. S'emfasitzen, en ella, els períodes de poblament de les diferents zones per grups caçadors-recol.lectors i, especialment, els respectius moments dinici de lús productiu dels recursos litorals. A grans trets, a tots els casos les dades són coherents amb els enunciats realitzats prèviament. Igualment es plantegen en el text algunes deficiències en lelaboració dels registres que reverteix en serioses limitacions en el seu potencial com a fonts de les dades empíriques. En el volum annex es presenten les dades empíriques, especialment desenvolupades pels casos procedents de la Península Ibèrica.
----------------------------- In this work we develope an analysis in economical terms of the hunter-gatherer societies and the historic moments they started to exploit marine littoral environments. The volume has been divided into three parts. The first one contains the compilation and the analysis of all the proposals that have tried to explain this problem. So we have established the potentialities and basic premises of the different explanations as well as the aspects that start aside, methodological limits, etc. Likewise a revision of implicit contents of every proposal is done, specially of the subjacent inferential process. In this topic is an habitual practice the use of elements coming from the liberal economy of the last third of the XIXth. century and the XXth. century to explain the historic situations of the hunter-gatherers. This tendency reaches its more pronounced dimensions in the application of models from the microeconomy to explain the consumption and the coast to predict and expound different hunter-gatherer situations.
In the second part, a theoretical alternative to analyse these historical situations is stated. We justify the need of understanding social life in its different concrete historical phases as a result of both subjects and objects inter-relationed through labour. The definition of the function of the social production, dialectically incorporating the valuing and devaluing processes of the products, shapes the start-point of the concrete analysis of the hunter-gatherer societies.
The last part contains a revision of the theoretical raisings formulated starting from the archaeological record of the Pacific coast of the United States and Canada as well as Cantabric coast one. We emphasise the periods of settlement by hunter gatherer bands in different regions analysed, specially the beginning of the productive use of the littoral littoral resources . In general, in all the studied regions data are coherent with the enunciates realised. Some deficiencies in the records formulations are expounded. In an annexed volume we present empirical data, specially with regard to the Iberian Peninsula (radiocarbon chronology per sites and occupation with a comment, tables of vertebrate and malacological fauna, etc.).
