Uso de los recipientes cerámicos en la costa mediterránea de la península ibérica durante el neolítico
- Autores: Nadia Tarifa Mateo
- Directores de la Tesis: Antoni Rosell i Melé (dir. tes.), Maria Saña Seguí (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2019
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Miquel Molist i Montañà (presid.), Julien Vieugué (secret.), Alexandre Lucquin (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Arqueología Prehistórica por la Universidad Autónoma de Barcelona y la Universidad de Cantabria
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
A partir del Neolític es constaten una sèrie de profunds canvis econòmics i socials que afectaran el mode de vida de les poblacions, especialment a la Mediterrània. En aquest marc espacial, la difusió de la ceràmica y la substitució de les pràctiques caçadores-recol·lectores-pescadores per un model agropecuari esdevindran les causes del canvi en l’alimentació. La possibilitat de fer bullir o barrejar els aliments permetrà obrir un nou ventall de productes alimentaris y unes noves practiques culinàries.
La incorporació de noves tècniques analítiques en Arqueologia ofereix el coneixement de noves dades que fins ara ens eren desconegudes sobre com es va desenvolupar el Neolític al nostre territori. Tanmateix, les dades de que disposem de la Península Ibérica pel Neolític en termes d’alimentació és, encara, escàs.
En aquesta tesi doctoral ens hem proposat generar coneixement y aportar noves dades en aquests canvis culinaris a partir de l’anàlisi molecular dels residus orgànics preservats en els recipients ceràmics a l’extrem occidental de la Mediterrània entre el 5600 y el 3800 cal BC. Un total de 205 vasos ceràmics han estat analitzats y un 62% han preservats lípids arqueològics que provenen de la degradació de productes animals y vegetals que es van processar a l’interior dels vasos. A partir de la caracterització d’aquests compostos s’ha pogut constatar la explotació dels recursos disponibles, com la cera d’abella més antiga identificada dins d’un recipient fins a l’actualitat en la Península Ibérica. Per tal d’analitzar la composició isotòpica de compostos específics s’ha dissenyat un model referencial de greixos animals procedents de l’àrea geogràfica estudiada amb l’objectiu, no només d’incloure especies potencialment consumibles al Neolític y fins ara no contemplades, sinó també proposar una aproximació més acurada de les diferents especies animals que conformarien les practiques culinàries en un moment on convergeixen especies domèstiques y salvatges. La caracterització de greixos animals en els recipients ceràmics neolítics ha permès constatar la evidencia directa de processat de productes làctics des del sud de la Península Ibérica fins els Pirineus. El tractament de les dades des d’un punt de vista pluridisciplinar i transversal ofereix la possibilitat d’anar més enllà en les interpretacions dels resultats i incidir en les pràctiques de subsistència i l’ús dels recipients ceràmics que es donarien en aquest període. Com a conseqüència d’aquesta recerca, s’obre una nova porta a l’estudi del recipients ceràmics més enllà de les decoracions i que ofereix una gran informació sobre l’economia i l’explotació dels recursos en el moment on s’inicia el model de vida que marcarà el futur de les comunitats mediterrànies.
