Resumen de La reflexió sobre la pràtica d'ensenyament del patrimoni cultural. Estudi de cas d'una mestra d'educació primària
La tesi doctoral La reflexió sobre la pràctica d’ensenyament del patrimoni cultural. Estudi de cas d’una mestra d’educació primària té la finalitat de descriure i interpretar el cas d’una mestra de primària que utilitza l’entorn i els seus elements patrimonials per treballar més que continguts a l’aula.
Aquesta mestra, amb més de trenta anys de docència, té molt clar que l’entorn proper és una molt bona font de treball per potenciar el treball de continguts, però també d’actituds i valors de respecte, que ajuden a l’alumnat a potenciar la visió crítica. Per tant, està formant uns alumnes per arribar a ser una ciutadania crítica tant en l’entorn local com en el global. Aquesta mestra, per la influència de la seva formació inicial, entén que cal estar contínuament innovant. Sinó que des dels seus inicis docents entén l’educació com una manera de treball entre iguals, com són els mestres i els alumnes. És per aquest motiu que en el seu viatge al llarg d’aquests anys sempre ha innovat i buscat la manera de potenciar aquests elements fins arribar al treball per projectes. En aquests últims anys, la metodologia de treball per projectes interdisciplinaris, en què hi caben totes les àrees, li ha permès practicar la docència més participativa, cooperativa i estimuladora gràcies als elements patrimonials de l’entorn proper a l’escola. La recerca feta en aquest estudi de cas és dins un projecte relacionat amb un projecte interdisciplinari sobre el monestir de Sant Pere de Casserres.
Durant tota la recerca s’han utilitzat diferents instruments de recollida de dades, com són entrevistes, qüestionaris, focus grup i observació participant. Tota la informació ha estat organitzada per contestar quatre eixos que connecten amb les preguntes de recerca, els supòsits i els objectius. Els quatre eixos són el següents: EIX 1. MEDI, PATRIMONI I ESCOLA OBERTA AL MÓN: S’intenta indagar com és que la mestra dóna tanta importància a un element com el patrimoni i com ho lliga al medi, al qual també dóna la importància de ser sovint l’eix vertebrador dels projectes que realitza..
EIX 2. INTERACCIÓ I CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT: Es vol veure la interacció i creació de coneixement i si la mestra el construeix a partir d’alguna metodologia concreta.
EIX 3. FINALITATS EDUCATIVES I EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA: S’indaga en la manera de formar ciutadans que té la mestra. I com treballen elements de ciutadania que no surten dins el currículum però que són tan importants per a la formació dels alumnes.
EIX 4. EL ROL DEL DOCENT I LA PRÀCTICA REFLEXIVA: Quina manera té la mestra d’entendre el fet de ser mestra. Com educa dins les aules, si s’havia plantejat com i per què ho feia d’aquesta manera (treballar per projectes) i quin paper tenia ella en tot aquest procés.
A partir d’aquests eixos es conclou que el compromís professional dels mestres és innegociable en el sentit de la formació de ciutadans. Per tant, els mestres han de fer aflorar altres coses que no surten al currículum com poden ser els valors i les actituds. El patrimoni sovint s’interpreta com un element avorrit i poc útil, tot i que la realitat és ben diferent. Ara, cal trobar les eines necessàries. A partir d’un projecte ben pensat, estructurat i executat, el treball amb elements patrimonials pot ser dels temes més divertits i útils per treballar amb els alumnes. I, per tant, els projectes són una metodologia de treball que permet una llibertat molt més àmplia que els horaris i les estructures tancades a l’escola, i, per tant, serveixen per potenciar altres actituds, com la motivació dels alumnes.
