Resumen de Una mirada republicana a la tercera catalunya (1931-1939)
La tesi parteix del Treball de Fi de Màster (TFM) sobre la documentació personal de Josep M. Boronat Recasens, de la qual es deriva la publicació d'un llibre. Així com aquest llibre se centrava en l'esmentada documentació, Boronat necessitava posar-se en context, així com estudiar altres aspectes de la seva vida (la seva participació a la justícia especial de guerra) a partir d'altra documentació arxivística.
Per a la tesi s'han utilitzat fonts primàries i secundàries. Per a les primeres, la Causa General, el butlletí La Paix Civile, els diaris La Humanitat i El Matí, la revista La Paraula Cristiana i les publicacions satíriques L'Esquella de la Torratxa i El be Negre, així com ocasionalment altra premsa (La Veu de Catalunya, La Publicitat). També memòries dels membres del grup d'estudi. Per a les fonts secundàries, bibliografia especialitzada, amb la qual la tesi entra en debat, sense fer en cap cas una acceptació acrítica de cap dels postulats continguts en la mateixa. Quant a l'elaboració de la tesi, s'ha realitzat en quatre anys, tres de beca i un sense beca. El primer any es va consultar la bibliografia bàsica i més relacionada amb l'objecte principal d'estudi. El segon any es va assistir a congressos. El tercer any es va ampliar l'espectre, continuant les activitats dels dos anys anteriors. Sempre fent coincidir l'elaboració de la tesi amb la preparació de les classes a impartir. El quart any ha estat dedicat a la redacció de tot el material consultat els anys anteriors.
L'objecte principal d'estudi de la tesi és la tercera Catalunya, una invenció historiogràfica a càrrec d'Hilari Raguer a partir del concepte de tercera Espanya de Paul Preston. En conseqüència, la conclusió principal de la tesi és que aquesta tercera via, sigui tercera Catalunya o tercera Espanya, no existeix ni pot existir de la manera que els dos historiadors citats l'han plantejada. Per tal que puguem acceptar la validesa aquest concepte, considerem preceptiu canviar-ne els postulats, ja que de la manera com s'ha plantejat tant Manuel Azaña, president de la República, com Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, queden dintre de la mateixa. Per definició, el cap d'estat d'una de les dues Espanyes en guerra i el president d'una institució republicana com és la Generalitat no poden formar part de cap tercera Espanya ni tercera Catalunya. A més, els postulats de la tercera Catalunya de Raguer constitueixen una defensa del paper de l'Església catalana i amaguen el seu alineament majoritari amb el general Franco, així com constitueixen una defensa interessada del paper dels consellers catòlics de la Generalitat en la seva tasca d'evacuació de persones amenaçades durant el predomini de la CNT-FAI a la Catalunya republicana dels primers mesos de guerra.
