Les Sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans com a elements transformadors del propi sistema del Conveni Europeu dels Drets Humans i de l'ordre constitucionals dels Estats /
- Autores: Francesc Xavier Jaurena i Salas
- Directores de la Tesis: Teresa Freixes Sanjuán (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Antonio Rovira Viñas (presid.), José Carlos Remotti Carbonell (secret.), Santiago Ripol Carulla (voc.)
- Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Derecho Público y Filosofía Juridicopolítica
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: DDD
- Resumen
Des dels seus orígens, el sistema del CEDH ha patit una forta tensió entre la seva forma i el seu contingut. Formalment, el sistema del Conveni és un tractat internacional multilateral de caràcter restringit. En canvi, pel que fa al seu contingut, el CEDH té com a finalitat la defensa efectiva de drets i llibertats. Aquests són veritables instruments que condicionen i limiten l'exercici del poder públic. Això últim determina que el CEDH contingui normes materialment constitucionals.
Conseqüentment, el TEDH es veu cridat a assolir un objectiu constitucional a través d'un instrument internacional. Per tal d'assolir aquesta fita, el TEDH ha hagut de transformar gradualment les seves pròpies funcions, la posició dels Estats i dels demandants. El TEDH ha transcendit el cas concret per tal de definir l'estàndard de protecció dels drets, d'harmonitzar els Drets interns dels Estats i adaptar el CEDH al transcurs del temps.
El TEDH ha emprat com a estratègia fonamental imposar als Estats el valor de la cosa interpretada de la seva doctrina. La irradiació progressiva de la jurisprudència del TEDH sobre els Drets interns ha conduït a una paral•lela convencionalització dels diferents sistemes constitucionals de drets i llibertats dels Estats. Aquest procés de convencionalització s'ha produït al voltant d'un estàndard de protecció de drets considerat com a mínim i irrenunciable i que opera com a límit absolut a la diversitat jurídica dels Estats.
De forma paral.lela al procés de convencionalització dels sistemes constitucionals de protecció de drets i llibertats que els Estats experimenten, té lloc una progressiva constitucionalització del mateix sistema del CEDH. El TEDH ja no només imparteix justícia individual, interpreta el CEDH i controla els actes dels Estats sinó també necessita controlar qualsevol manifestació del poder de l'Estat que pugui violar els drets i llibertats del CEDH.
Amb aquesta finalitat, el TEDH passa a controlar no només els actes dels Estats sinó també les omissions com les normes dels Estats que puguin atemptar contra els drets i llibertats del CEDH. Fins i tot, davant de problemes sistèmics o estructurals dels Estats, el TEDH esdevé en una espècie de co-legislador positiu que predetermina la política legislativa dels Estats i guia als legisladors nacionals. El TEDH augmenta el seu poder de control sobre els Estats i empra instruments propis dels Dret constitucional com el test de proporcionalitat.
Com a resultat, el TEDH no només imparteix justícia individual sinó també justícia constitucional. Però aquesta nova tasca assumida pel TEDH no ha estat neutre per a la resta de subjectes del sistema del CEDH. Els Estats veuen reduïda de forma molt substancial el seu marge d'apreciació nacional. La víctima demandant veu que la defensa subjectiva dels seus drets es manté però resta relativitzada com a conseqüència que el TEDH es centra en violacions de drets més greus, en situacions que requereixen una actuació més ràpida i en problemes sistèmics. Al mateix temps, es produeix un clar enfortiment dels sistemes constitucionals de protecció dels drets i llibertats dels Estats com a conseqüència de la seva interacció amb el sistema del CEDH.
Des d'aquesta perspectiva, es pot afirmar que existeix a Europa un pluralisme constitucional al voltant dels drets i llibertats. Aquest pluralisme constitucional es desenvolupa en un context multi nivell en que cadascun dels nivells disposa de normes materialment constitucionals de tal forma que l'activitat interpretativa, aplicativa i desenvolupadora dels drets i llibertats cal entendre-la com una activitat compartida entre els diferents nivells de producció de normes materialment constitucionals i de protecció de drets i llibertats.
