Ha sido reseñado en:
Historia agraria: Revista de agricultura e historia rural, ISSN 1139-1472, Nº 63, 2014, págs. 224-229
Revista de historia industrial, ISSN 1132-7200, Nº. 82, 2021, págs. 195-198
Lluís Torró Gil (res.)
Estudis: Revista de historia moderna, ISSN 0210-9093, Nº 47, 2021, págs. 587-590
Belén Moreno Claverías (res.)
Recerques: Història, economia i cultura, ISSN 0210-380X, Nº 81, 2022, págs. 177-180
Aquest llibre, traducció al català de la tesi doctoral de l’autora, publicada en anglès el 2012, fa una contribució al debat, de llarga tradició però no esgotat, sobre la transició al capitalisme a Europa. El treball investiga aspectes clau d’aquesta transformació: els canvis en la terra, els orígens de la industrialització, el creixement de la població i l’expansió dels mercats. L’estudi participa críticament en diversos debats en història econòmica i social, com la transició al capitalisme agrari, la discussió sobre si la parceria ha de ser considerada o no una forma retardatària de tinença de la terra, la teoria de la protoindustrialització o les que fan referència al canvi demogràfic. També qüestiona la tesi segons la qual la família nuclear de l’Europa nord-occidental fou un model superior per a la industrialització que les estructures familiars prevalents a l’Europa del sud. El llibre no només sosté que la família troncal pogué ser tan dinàmica com la família nuclear quan calgué, sinó també, i més important, que cal prestar atenció a altres institucions i factors que pogueren condicionar les formes familiars i els processos de presa de decisions dins les unitats domèstiques. El tipus d’enfocament que es presenta al llibre és un estudi micro d’una comunitat, Igualada, un dels principals centres protoindustrials de Catalunya (però situat, alhora, en una regió vitícola), amb una població que experimentà un ràpid creixement durant el segle XVIII. Només a una escala micro és possible, almenys per un estudi individual, de reconstruir xarxes de relacions i pautes de presa de decisions al nivell de les unitats domèstiques. Per això, en la base de la recerca hi ha la reconstrucció d’unes 8.700 famílies, complementada per un ampli conjunt de fonts, com contractes agraris, registres fiscals, comptabilitats privades, inventaris, capítols matrimonials i correspondència
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados